L’any 2016 vaig voler reunir les associacions de productors d’animació de cada país de la UE en una federació, Animation Europe, ja que sabia que ens hauríem de mobilitzar perquè els nostres interessos es tinguessin en compte durant el desenvolupament de la Directiva de Serveis de Comunicació Audiovisual que es votaria dos anys després. El grup dels dotze membres fundadors –entre ells PROA, a través de la seva associació federada ProAnimats– s’ha anat ampliant al llarg dels anys fins a acollir actualment una vintena de països dels 27 que formen la Unió Europea.
Ràpidament ens vam adonar que els nostres problemes sovint eren els mateixos en un país i un altre. Teníem idees per resoldre’ls, però el nostre cercle era massa reduït per esperar que les faríem prosperar. Amb la creació d’ANIMAR, PROA va lliurar a l’animació europea el fòrum polític que necessitava per debatre les qüestions econòmiques específiques del nostre sector i reflexionar sobre les polítiques públiques susceptibles de donar-hi resposta.
Per segon any consecutiu, ANIMAR reunirà a Barcelona més de vuitanta experts de 23 països de l’Espai Econòmic Europeu que representen els principals actors del sector –productors, distribuïdors, emissors, plataformes, fons regionals, fons nacionals, alts càrrecs i institucions–, els quals es dividiran en cinc grups de treball per reflexionar sobre el futur de l’animació i formular propostes concretes destinades a donar suport al seu creixement i promoure la cooperació europea.
En nom de les associacions de productors que represento, m’agradaria agrair a l’ICEC, la Generalitat de Catalunya, l’ICEX, el Govern d’Espanya i per descomptat a PROA per haver finançat i organitzat aquest esdeveniment que tant necessitava la nostra indústria i que, sense dubte, contribuirà a establir el lloc de Catalunya i Espanya en l’animació europea.
Només pel fet d’obrir un diàleg entre professionals d’orígens tan diversos, ANIMAR ja és un gran èxit. Però hem de ser més ambiciosos i aspirar a fer germinar, durant aquestes trobades anuals, futures polítiques públiques, a escala europea, nacional o regional, que permetin que l’animació ocupi el lloc que es mereix, a les pantalles i al cor del públic, començant pels infants.