Diumenge passat Libertad i Sis dies corrents van triomfar als Premis Gaudí que atorga la nostra acadèmia de cinema. Dues pel·lícules dirigides per dones, però també produïdes, guionitzades i amb caps d’equip femenines. Tal com va aconseguir Alcarràs fa a penes un mes, una fita que ja forma part de la història de la nostra cinematografia. Ha costat molt, però finalment les dones ocupem espais que ens eren totalment desconeguts fins fa poques dècades: som més visibles, se’ns reconeix i, si alguna cosa és clara, és que hem vingut per quedar-nos-hi.
Sense dubte, una part d’aquests èxits són conseqüència de les mesures de gènere que s’apliquen des de les institucions per afavorir el cinema dirigit per nosaltres, però també des d’associacions de dones que impulsen la professionalització i compten amb programes de tutories per a projectes.
En els últims dos anys, Dones Visuals, per exemple, ha vist incrementat en un 77,8% el seu nombre de sòcies, la qual cosa posa de manifest l’interès per la professionalització de les dones que ens dediquem al cinema. Tot i això, l’informe de CIMA (Associació de Dones Cineastes i de Mitjans Audiovisuals) del 2020 va recollir que suposem el 33% dels professionals de la indústria, però que en càrrecs de responsabilitat, creatius i artístics, com direcció i guió, la nostra presència descendeix fins al 19% i el 26%, respectivament.
Tornant a la passada gala dels Gaudí, segons l’estudi de diversitat realitzat per l’Acadèmia del Cinema Català, les directores treballen amb pressupostos un 40% més baixos que els homes, i cap de les seves pel·lícules supera els 3 milions d’euros. Per aconseguir la igualtat real caldrà esperar fins al 2046, en el cas de mantenir el ritme del 2% de creixement com a mitjana anual en les categories de lideratge.
Queden 24 anys per al 2046.
Sí, estem millor que el 1998, però encara que sembli que la situació està normalitzada, encara queda molt camí per fer i, com a mínim, hem de lluitar per mantenir tot el que hem assolit, continuar potenciant-ho i, sobretot, entendre que els nostres equips han de ser igualitaris i diversos per enriquir les nostres produccions, igual que ho és la nostra vida i el nostre dia a dia.
