Fa un temps vaig llegir una frase en un mural de Santiago de Xile: “The true artist helps the world by revealing mystic truths”.
Aquest és el sentir que porto inscrit al més profund del meu cor. I quines són aquestes veritats místiques? Potser aquelles veritats revelades que afloren en sorgir del viatge de la vida, un bell joc on només aquelles persones que s’atreveixen a mirar sense vel poden apreciar. I llavors, per quina raó sento que ha faltat tanta veritat al cinema? Potser és perquè aquesta veritat estava enfangada de massa mentida que hauríem de desempolsar. I caminar per aquests camins fa mal.
I per què és tan important que el cinema sigui una finestra fresca a aquesta veritat? Perquè el cinema construeix realitat, no només en beu, sinó que la construeix. Aleshores, compte amb això! Perquè com més fal·laç sigui la narració cinematogràfica, menys veritable serà la vida que estem generant. Aquesta és la responsabilitat que tenim com a productores, tant en el contingut que creem com en cada una de les fases del procés de producció de les nostres obres.
En el meu cas, com a cineasta compromesa amb aquest mantra que vaig llegir fa molts anys, continuo explorant les veritats místiques que em permeten sortir, de tant en tant, de la il·lusió construïda. I dono gràcies a tantes i tants cineastes que s’atreveixen a enfangar-se actualment.
Potser qui llegeixi aquest article es pregunti: a què es refereix amb veritats místiques? Cadascuna sap quines són les seves. Jo continuo caminant amb vosaltres.