Ara que estem arribant al final del mòdul de finançament del màster de PROA de producció executiva, del qual aquest any soc coordinadora junt amb la Sumpta Ayuso, penso quan jo estava acabant els meus estudis de Comunicació Audiovisual a la UAB, allà pel 2005.
Llavors teníem moltes ganes de fer coses i treballar en l’audiovisual, però no teníem gaire clar què volia dir produir. Ho vam anar aprenent sobre la marxa com una professió i un ofici. Però ningú sortia de la facultat, o jo no ho recordo, dient “jo vull ser productor de cinema”.
Si penso en les noves generacions d’estudiants, veig les oportunitats, però també la voluntat i la vocació, de formar-se com a productors. Ara que els tinc a prop, veig amb esperança una nova generació de productors que venen amb ganes, coneixement i gust per les històries que volen tirar endavant.
Aquest any s’ha parlat, en l’àmbit professional, d’un relleu generacional en la direcció. Mostra d’això són les edats i els perfils dels nominats a millor direcció als Goya d’enguany. Però si això està passant, estic convençuda que també és a causa d’un relleu generacional dels productors (i especialment les productores) que han cregut i han portat endavant aquests projectes.
Fonamentalment, el binomi productor(a)-director(a) és una parella ferma que ha de creure en explicar aquella història concreta, acostar-se als mateixos personatges i portar a la gran (i petita) pantalla noves realitats i temàtiques.
A vegades em pregunten quines particularitats ha de tenir un futur bon productor. I llavors no penso en la seva formació professional o acadèmica, sinó en les aptituds de caràcter i la seva capacitat de treball en equip. Perquè, per sort, ara tenen oportunitats acadèmiques de formar-se com a productors, però el que els farà sobreviure en un entorn competitiu, jeràrquic i d’entesa amb els creadors és un caràcter curiós, organitzat, empàtic amb l’equip i amable. Crec fermament que des de l’amabilitat es poden fer moltes coses.
Estic convençuda que tenim per endavant un bon moment en l’audiovisual entre els que ja hi hem arribat i les generacions properes que, desitjo, donin a la figura del productor el reconeixement que mereix. Prou de creure que només és “el de los dineros”, cal continuar lluitant per reivindicar la figura creativa dels productors i productores.
