Aquests dies hem de veure i valorar les pel·lícules i sèries en les quals hem treballat durant anys. A mi m’agradaria molt poder veure-ho tot, no només el que espero que m’agradi o m’interessa: quantes hores haurien de tenir els dies per poder veure-les totes abans de les dates de votació?
Com a productores, és molt important saber per què fem el que fem; per això hem d’analitzar els continguts que fan els altres i el que es consumeix arreu del món, i també treballar perquè els continguts arribin a la gent. Què estem fent perquè l’audiència trobi el que li interessa? Què s’està fent al nostre voltant?
Les dades demostren que hi ha moltes produccions que busquen la seva audiència i audiències que cerquen contingut rellevant i de proximitat. Als workshops d’EAVE ens ho van demostrar amb dades: la gent jove consumeix una mitjana de 32 hores diàries de continguts audiovisuals multipantalla. Sí, més enllà d’Europa i Nord-Amèrica, la gent menor de 35 anys representa la majoria de la població, fa un consum multipantalla i busca continguts rellevants; aquests consumidors tenen assumit com a normal la publicitat o el pagament. “La nostra competència és la son”, diuen.
Per tant, ara hi ha moltes raons, fins i tot comercials, per produir continguts de no-ficció. A PROA hi ha almenys 47 productores que fem documentals. Tenim molt clar per què els fem i també per què és tan difícil fer-los sense contacte amb la nostra audiència més propera.
Aquest divendres (10/11/23), després de rebre el llistat de projectes que han rebut suport econòmic de l’ICEC per a la seva producció, podem constatar que en el futur gaudirem d’uns quants documentals, entre els quals hi haurà de molt bons i rellevants.
I, el mateix divendres, vam rebre el resum de la inversió en documentals de la nostra finestra més propera en els darrers set anys. No hi ha sintonia. Fa anys que a ProDocs intentem entendre quina és l’estratègia de les cadenes i aportar arguments per captivar i satisfer els espectadors. Ens preguntem: per què retallar la inversió en continguts dirigits a un nínxol fidel? Per què desprestigiar una marca pròpia? Per què perdre l’oportunitat de crear continguts rellevants, fins i tot per a la Generació Z?
Potser els que fem documentals ara estem pensant en això. Potser n’hi ha que confien en les OTT de les cadenes i en els streamers. En qualsevol cas, hi ha una oportunitat que ningú està aprofitant i, potser, hauríem de construir nosaltres la finestra que necessitem per apropar-nos a l’audiència: tenim els continguts i la tecnologia està disponible, però ens falta treballar el model de negoci i les aliances. Evan Shapiro, el cartògraf dels mitjans, diu: “la distribució és un negoci en busca de model”.
