Buscar finançament per al desenvolupament d’un videojoc és una tasca complicada. Només el 10% dels projectes aconsegueixen finançament.
Hi ha tres claus en qualsevol pitch:
- Producte: no vens un videojoc, sinó un producte de mercat. És prou disruptiu? Què el fa únic?
- Equip: s’inverteix en persones, que faran realitat el producte. Qui són? Saben del que parlen? Són bona gent?
- Viabilitat: és un pressupost assumible? Es pot fer amb el calendari i els recursos proposats?
Si en finalitzar el teu pitch un inversor es fa qualsevol d’aquestes preguntes, encara que no les verbalitzi, això és una bandera vermella. L’art del pitch passa per evitar-les.
Una bandera vermella comuna és que, a partir del teu pitch, diferents persones imaginin projectes diferents. Encara que a cadascuna d’elles li encanti la idea que s’ha format, quan les posin en comú valoraran aquesta disparitat com una deficiència del teu projecte, no de la seva imaginació.
Evitar banderes vermelles no és suficient. Competeixes a nivell mundial i fora hi ha molt de talent.
La millor manera de destacar és construir un relat: un fil que embasti el què, el per què, el qui, el com… amb el poder evocador d’un conte al voltant d’una foguera.
No és necessari assajar el relat, perquè es basa en veritats que et defineixen a tu i el teu projecte. Té passió perquè surt de dins; no recites només paraules, sinó també sentiments. Està ordenat perquè té introducció, nus i desenllaç. És memorable perquè la teva història és única i autèntica. I és sòlid perquè a través del relat tothom s’imagina una idea similar.
Un inversor adora una bona història perquè es passa el dia escoltant propostes tècniques. Porta’l a la teva foguera i tindràs molts números de guanyar-te, ni que sigui, una segona entrevista.
La importància del relat és extrapolable a qualsevol exercici de venda, però és crucial si el que vens és un producte cultural.