Símptomes:
insomni,
fatiga,
problemes de concentració,
problemes de memòria,
canvis d’humor,
irritabilitat,
ansietat,
angoixa,
tristor,
caiguda de cabells,
sufocació,
pèrdua de massa muscular,
dolor a les articulacions,
etc, etc, etc.
Atenció, no és cap malaltia! Són només alguns dels símptomes que tindrà qualsevol dona sana entre els 45 i 55 anys. (Llista completa: https://canalsalut.gencat.cat/ca/salut-a-z/m/menopausa/).
Efectivament parlo de la MENOPAUSA. Un tema del qual no se’n parla. Un tema en majúscules que viu/viurà el 50% de la població (poca broma).
I per motius que no acabo d’entendre, les dones (i m’incloc) no en parlem de forma oberta, potser sí amb la parella, potser amb les amigues més íntimes, però en general no forma part de la nostra conversa, i tampoc forma part de la nostra ficció. I em sobta perquè la meitat de la població mundial viurà aquesta fase que comportarà tenir alguns, molts o quasi tots els símptomes descrits anteriorment.
I això no és una pel·lícula. És una realitat.
I darrerament penso que no en parlem perquè és un tema incòmode, perquè és difícil mostrar-se vulnerable avui en dia en una societat que exalta la joventut, la imatge personal i la bellesa, i tot i que la ficció sempre veu de la realitat, hi ha realitats, i aquesta és una d’elles, que no en formen part. Potser és un peix que es mossega la cua. Si el veiéssim en una pantalla, potser en parlaríem amb més naturalitat, o potser si en parléssim amb més naturalitat, l’acabaríem veient a les pantalles. Tant de bo…
