El 13 de març, l’auditori del CCCB va acollir la primera Jornada Professional sobre Salut Mental en el Sector Audiovisual, organitzada pel Brain Film Fest. Un espai imprescindible per analitzar els principals reptes que afecten el benestar dels professionals, com la precarietat laboral, l’estrès als rodatges, les llargues jornades de treball i les dificultats de finançament.
La jornada va començar amb la taula rodona “Quin és l’estat de la salut mental a la indústria audiovisual?”, que va reunir professionals de diverses entitats que van aportar la seva pròpia perspectiva sobre els reptes de salut mental que afronta la indústria. Hi van participar l’Acadèmia del Cinema Català, la Federació de Productores Audiovisuals (PROA), l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC), el Servei de Desenvolupament Empresarial, FAGA Guionistas i WeMind Cluster.
La gerent de PROA, Carlota Guerrero, va recalcar que els productors es troben entremig dels finançadors i les condicions de treball que estableixen els convenis. “Hi ha una relació directa entre el pressupost disponible i la tranquil·litat per fer la feina”, explicava. El finançament marca, per exemple, els dies de rodatge i la velocitat amb què s’ha de treballar. També va advocar per “fer créixer l’espai de l’experimentació” i no castigar l’error. Per això va valorar els ajuts al desenvolupament, que considera un acompanyament necessari en l’experimentació encara que finalment el projecte no tiri endavant.
Igualment, Guerrero va defensar que el sector comparteixi la mirada sobre què és ser un bon treballador. Com a exemple va posar el cas dels rodatges en el món anglosaxó, on fa temps que es parla de la gestió de la salut mental en els equips, en contraposició a alguns models asiàtics, on esgotar-se acumulant hores de feina pot ser percebut de manera favorable. “Hem de posar el marc per disposar d’un espai on compartir dubtes, fragilitats i pors”, va reblar.
Des de l’Acadèmia del Cinema Català, Neus Pérez, coordinadora del Departament contra els abusos en el sector audiovisual i de les arts escèniques, va opinar que l’assetjament és un problema estructural de tota la societat, però que el sector audiovisual pot afavorir per la jerarquia que comporta un rodatge, la precarietat o la por a no ser contractat. “No estem acostumats a gestionar-nos emocionalment, no ho hem après”, va afirmar. “Podem posar protocols o mesures de prevenció, però hi ha una part important individual de cada persona”. Dins el seu punt de vista, cal que els professionals del sector s’empoderin, es posin límits i deixin d’estar sempre pendents del reconeixement exterior. També es va referir als riscos que comporta la passió per la feina dins el sector audiovisual, que fa que, davant de qualsevol nou projecte, es demanin subvencions per dur-lo a terme, però que aquest augment de la càrrega de feina no sempre s’acompanyi d’una ampliació de l’estructura humana.
“La por és l’emoció principal a l’hora de reivindicar els drets laborals”, va lamentar Daniela De Vecchi, secretària de direcció de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya. I va afegir que la precarietat “és un dels detonants principals dels problemes de salut mental”. Mostra d’això és que només el 7% dels intèrprets cobren més de 30.000 euros l’any. Això els obliga a buscar altres feines, “la qual cosa genera un desarrelament i malenconia”. L’estrès d’actors i actrius s’agreuja per l’estrès emocional d’un rodatge. “Són tres mesos tancats amb un mateix grup, fent servir el seu cos, la seva ànima i les seves emocions com a eina de treball”, va explicar. I va afegir: “A les escoles d’interpretació es parla de com arribar a una emoció, però sempre a favor d’un material i d’un resultat”.
El punt de vista dels creadors va estar representant per Rodolf Giner, director general del Fòrum d’Associacions de Guionistes (FAGA). Va alertar d’una situació d’indefensió, ja que “els recursos per defensar els interessos col·lectius són molt minsos”. En aquest sentit, va afirmar que el 30% dels guionistes per compte aliè refereix un problema d’incompliment del conveni. Davant de la problemàtica, considera que la solució ha d’arribar des de la gestió col·lectiva. “El context és inexorable i la gestió del context no s’ha de fer de forma individual”, va dir, i va lamentar que l’Estatut de l’Artista no faci referència a les malalties mentals en l’audiovisual. Davant d’això, va advocar perquè els responsables polítics es responsabilitzin de crear un marc col·lectiu que vetlli pel benestar i la salut mental dins del sector.
Des de We Mind Cluster, el psicòleg Jordi Royo va ironitzar amb el fet que el sector audiovisual és bipolar i es troba entre l’eufòria i la depressió, per la inestabilitat en què viuen la majoria dels professionals, sense saber si podran treballar o no. Amb poc més del 5% del pressupost sanitari destinat a la salut mental, per sota d’altres països de l’Europa occidental, Royo veu poc probable que l’Estat financi la promoció del benestar anímic dins un sector concret com l’audiovisual. Per tant, “cal que la professió s’organitzi i es plantegi que l’èxit és molt més petit que el fracàs”.
Veus i propostes del sector audiovisual
Després de la sessió inicial, es van formar quatre grups de treball (guionistes, tècnics, productors executius i actors/actrius) per analitzar les seves condicions laborals i identificar solucions. Cada grup va fer una anàlisi profunda de les seves condicions laborals i va identificar possibles solucions per millorar el benestar dels professionals.
Els guionistes van deixar clar que la seva feina no és gens fàcil. La precarietat i la manca de continuïtat laboral els passen factura, generant una tensió psicològica constant. A això s’hi suma el fet que molts treballen sols, sense ningú amb qui compartir dubtes o inquietuds, fet que pot afectar l’autoestima i fer créixer la inseguretat. De fet, es va posar de manifest un estudi que revela que més del 40% dels guionistes no se senten prou valorats dins el sector. Malgrat el gran talent dins del col·lectiu, aquesta pressió constant pot arribar a ser aclaparadora.
Entre les propostes per revertir aquesta situació, es va plantejar la necessitat d’establir mecanismes legals com un replantejament de l’Estatut de l’Artista, fomentar espais de comunicació i associacionisme per combatre la solitud i, sobretot, organitzar-se per reivindicar drets i millorar les condicions laborals.
El col·lectiu dels tècnics, per la seva banda, va denunciar l’existència d’un “altruisme patològic” que perpetua jornades interminables amb la por de posar límits per no perdre la feina. A això s’hi suma la manca de comunicació i reconeixement dins dels equips, i un ritme de treball que no dona treva, afectant tant la salut mental com la física. Tot això es tradueix en un desequilibri entre la vida personal i la professional.
Com a solucions, es va proposar crear espais de diàleg on els tècnics puguin compartir experiències, impulsar una cultura de la salut mental des de la formació, respectar els horaris laborals i controlar millor les jornades per evitar abusos.
Els productors executius, per la seva banda, van expressar la manca de visibilitat i reconeixement del seu paper, que sovint passa desapercebut i es redueix a la figura d’un simple inversor, deixant de banda tota la feina creativa que aporten a les produccions. A més, la sobrecàrrega laboral i la precarietat que experimenten en la majoria dels projectes als que participen es compensa amb hores extres no remunerades.
Entre les propostes per revertir aquesta situació, es va destacar la importància de donar més visibilitat a la seva figura en festivals i espais públics, reconèixer la seva vessant creativa, establir horaris de treball dignes que respectin els temps de descans, oferir formació en lideratge i crear eines d’acompanyament per cuidar millor la salut mental del col·lectiu.
El grup d’actors i actrius va posar sobre la taula diverses problemàtiques que afecten la professió. Van destacar la vulnerabilitat que pateixen i les diferències salarials per raons de gènere i edat. També van denunciar les dificultats per conciliar feina i família, l’estrès de compaginar diversos projectes alhora i els casos d’assetjament i abús de poder en els rodatges. A més, van expressar la seva preocupació per la normalització de l’intrusisme laboral.
Per fer-hi front, es va proposar es va proposar aplicar correctament el conveni laboral, oferir formació en salut mental, crear espais per compartir experiències, combatre l’intrusisme i incorporar equips interdisciplinaris que vetllin pel benestar emocional durant els rodatges.
Reptes i solucions compartides
La jornada va concloure amb unes paraules d’Eduard Alcaraz, fundador de l’Institut Català de la Felicitat, qui va resumir els punts en què tots els grups de treball van coincidir. En primer lloc, es va destacar la necessitat de promoure la conscienciació i la formació específica en salut mental, adaptada a les particularitats de cada col·lectiu. També es va posar de manifest el doble paper de la intel·ligència artificial: una eina amb potencial, però també un risc que cal analitzar amb atenció. Un altre aspecte compartit va ser la preocupació per la normalització de situacions de precarietat que afecten tant la salut mental com la física, així com la importància de trobar un equilibri entre la vida personal i la professional.
Finalment, es van plantejar les bases per a la propera edició del que serà la Segona Jornada Professional del Brain Film Fest 2026, que inclourien la creació d’un document de bones pràctiques amb el suport de totes les institucions implicades. Aquest document servirà com a full de ruta per a la implementació de mesures que garanteixin el benestar laboral i la salut mental dels treballadors a la industria audiovisual.
