Aquest ha estat un bon any, cinematogràficament parlant. Un bon any per la quantitat de pel·lícules produïdes; un bon any pel cinema en català, amb un augment important en nombre de films i pressupost; un bon any, de nou, pel que fa a presència i reconeixements als festivals més prestigiosos del món, amb premis a Berlín per a 20.000 especies de abejas, a Cannes per Creatura i a Donostia per Un amor; amb Els encantats a Màlaga, La imatge permanent a la SEMINCI o Upon Entry als Independent Spirit Awards de Hollywood. També hem de celebrar les nominacions a l’Oscar per Robot Dreams i per La Sociedad de la nieve, que tot i no tenir producció catalana, està plena de talent del nostre país. I també ha estat un bon any en termes de públic, amb èxits de taquilla com El mestre que va prometre el mar, Saben aquell o Robot Dreams.
Moltes d’aquestes pel·lícules són en català, fet que ens fa pensar que fenòmens com el d’Alcarràs no són flor d’un dia i que la voluntat de moltes cineastes, sumada a la bona feina que s’està fent des de l’ICEC, ho estan fent possible.
Estem molt satisfetes que la nostra indústria vagi creixent, que hi hagi més feina i que puguem rodar en la nostra llengua amb llibertat. Cal, però, que les institucions els hi segueixin fent costat, i és per això que no hem d’abaixar la guàrdia. Perquè també vam aconseguir progressos importants fa uns 12 anys i es van perdre. Fem que aquest cop, amb el gran planter de talent que tenim, aquesta fita arribi per quedar-se per sempre, i que el cinema català i en català segueixi amb aquestes grans collites.
