No són cap novetat les incursions de conegudes sagues de videojocs a la pantalla o a la inversa. Potser la novetat rau en el fet que el diàleg entre els dos mons amb l’objectiu d’explotar i expandir l’univers d’una IP (propietat intel·lectual) és una estratègia cada vegada més instaurada. A més, s’acumulen els casos locals que posen de manifest aquesta tendència. Durant el Festival de Sitges vam tenir l’oportunitat d’aprofundir en aquestes interseccions de la mà de sis experts que fa temps que exploren aquesta frontera.
Organitzada per DeviCAT, ProAnimats, ProFicció, ProTV i PROA, la taula rodona “Interseccions: audiovisual, videojocs i negoci” va reunir Josema Roig, director creatiu i cofundador a Melbot Studios; Xenia Peña, Lead & Narrative Designer a Electronic Arts; Mikel Mas Bilbao, productor executiu i director de Cornelius Films S.L.; Oriol Boira, cap d’Arts Digitals i Videojocs de 3Cat, i Adrià Serra, director de Continguts Digitals i Transmèdia a 3Cat. Va moderar la sessió Ricardo Carretero, fundador de Gamified System i PlayValue.Pro.
“Els diners estan anant cap als videojocs; els estudis i les plataformes s’estan movent per conquerir la nostra atenció”, va resumir Josema Roig. En moltes ocasions, cinema, sèries, animació o videojocs comparteixen audiències i poden oferir experiències creuades. “Les emocions bàsiques de l’ésser humà no canvien pel fet de tenir un comandament a les mans, però el guió s’escriu en un Excel”, va dir el cofundador de Melbot Studios. Va opinar que, de vegades, la jugabilitat pot obligar a fer concessions en la història, i aquí és on l’adaptació de la IP a una sèrie pot aportar un valor afegit explotant els seus components emocionals.
Des de la sala de màquines de la mítica saga Sims, Xenia Peña va comentar que la màxima del “show, don’t tell”, tan vigent en cinema o en literatura, s’ha assentat en els videojocs. Així doncs, els vídeos introductoris estan cedint terreny a l’storytelling ambiental, segons el qual la mecànica de joc es veu alterada pel guió. Peña va recordar que, “a l’hora de desenvolupar històries, ens repartim la feina amb el jugador; li donem palanques que poden canviar per explicar les seves pròpies històries”. Això ha generat una tendència cap al contingut generat pels usuaris, que considera el futur del sector i que suposa un estalvi de recursos per part dels estudis.
Un cas d’IP transmèdia amb segell català és el dels Mironins, que va néixer com una sèrie però va derivar en un llargmetratge guanyador d’un Gaudí a millor pel·lícula d’animació, un llibre… i també un videojoc. “Teníem clar que volíem continuar amb la mateixa base que la resta de continguts: que els nens aprenguin algun concepte artístic mentre es diverteixen”, va afirmar Mikel Mas. El joc és fruit de la col·laboració de la productora, Cornelius Films, amb l’estudi Open House Games. Cada pantalla del joc està relacionada amb un capítol de la sèrie, on veiem tres gotes que escapen d’una pintura i en cada entrega intenten instal·lar-se en un quadre de Joan Miró.
Un altre cas sonat és el de Crims, la sèrie true crime de Carles Porta produïda per Goroka, True Crime Factory i 3Cat que en realitat va començar com una secció d’un programa de ràdio. El seu viatge ha transcorregut pel pòdcast, una exposició, un spin off, un videojoc, etc. “S’ha construït un univers al voltant de Carles Porta i d’una manera de fer true crime”, va assenyalar Adrià Serra des de 3Cat. “Teníem una IP que era extrapolable per generar una ficció jugable on tu puguis ser qui resol els crims connectant les diferents pistes, entrant en la narrativa i executant-la”, afegí. Tot i que els casos són ficticis, el tractament del producte és fidel a la sèrie, incloent-hi per exemple un inici narratiu explicat per Carles Porta.
El videojoc ha tingut bona acollida i ha aconseguit que el temps mitjà de partida sigui de 40 minuts, alta retenció tenint en compte que és un joc per a mòbils.
Crims reflecteix la visió de 3Cat com a agent dins del sector dels videojocs. “La primera decisió va ser no crear-los a través d’un departament propi, sinó a través d’una estratègia de sector”, va dir Oriol Boira. Així doncs, la Corporació aposta per joint ventures amb empreses de videojocs. També incentiva un camí invers: la creació de videojocs seguint el llibre d’estil de 3Cat per generar IP amb la intenció que puguin fer el salt a l’audiovisual en un futur. Per bastir aquest catàleg de videojocs, 3Cat ha engegat un procés de crides al sector per produir-los de manera conjunta.
A l’hora de crear IP transmèdia, Adrià Serra va aconsellar no fer-ho de forma accelerada i “començar pel format que tens millor enfocat per aconseguir rellevància”. Per la seva banda, Xenia Peña (Electronic Arts) va recomanar anar més enllà de la passió i pensar en el negoci, en com de segmentat està el mercat, quin és el target i com de versàtil és el producte.
