En els darrers quatre anys hi ha hagut diverses convocatòries d’ajudes Selectivas i Generales. Mai n’hem sabut les bases amb prou antelació, sempre s’ha improvisat, sempre hi ha hagut sorpreses negatives i la majoria de les nostres aportacions col·lectives no han estat recollides. Les bases ens han transformat en comptadors de punts, barallant-nos com gats pels pocs on teníem marge de maniobra, tot tolerant l’abús del blindatge que la norma atorga als més forts a través de la insalvable solvencia de las empresas productoras.
S’ha donat prioritat política a la urgent i innegociable discriminació positiva de la dona en els càrrecs de direcció i capitania d’equip, però sense pensar que calia acompanyar-la d’una memòria econòmica per ajudar a implementar-la tan eficaçment com ràpida, situant els productors en dilemes ètics que no tenim per què assumir.
Actualment s’estan modificant la Ley de Propiedad Intelectual, la Ley General de Comunicación Audiovisual i, per últim, la Ley del Cine y la Cultura Audiovisual, les tres grans lleis que donen forma al nostre sector. S’estan redactant sense comptar realment amb nosaltres, amb l’únic objectiu de fer-hi encaixar el gran capital forà i aprofitar els fons de la UE. Aquestes reformes traspassen moltes línies vermelles, destacant les de la consideració de productor independent i la retenció de l’IP en mans d’aquest. Els productors independents treballarem sense tenir la iniciativa creativa i perdrem la propietat de les obres futures.
La presència i defensa cultural de les llengües catalana, gallega i basca en tot aquest guirigall ha estat nul·la.
Com a sector en caiguda lliure i en una crisi i inestabilitat insòlitament perpètues, necessitem tenir al capdavant a professionals amb una sòlida experiència en administració pública i economia i objectius clars a curt, mig i llarg termini. Remant sempre a favor nostre i amb l’autoritat per fer-ho a contracorrent dels altres, si cal, que cal.
És per tot això que crec honestament que l’actual directora general de l’ICAA ha demostrat que no és la persona adequada per liderar-lo. No em sento ni escoltat, ni recolzat, ni defensat, ni entès. Crec que pocs de nosaltres ens hi podem sentir. Han passat quatre anys i només som quatre anys més vells.
