Rafa Molés, director de SUICAfilms

Avant | PROA

Cinema de poble

Article de Rafa Molés, director de SUICAfilms, per a l’InfoPROA del 31 de maig

Al País Valencià som de poble. Jo soc de poble, d’un que es diu Alquerías del Niño Perdido. Però ara que fa molts anys que visc a València, veig que tots som de poble ací també. Som la perifèria de la perifèria. Som la pagesia del cinema. Gràcies, Alcarràs i Carla Simón, per posar-ho (posar-nos) en valor. Per posar en valor una manera d’entendre el món i reivindicar-nos davant dels monstres que ens amenacen. Però fer cinema, per desgràcia, no és com cultivar bresquilles o, en el meu cas, mandarines, que ho podria aprendre a fer a casa, de ma mare i de mon pare.

Hi ha cinc facultats de Comunicació Audiovisual al País Valencià. Una a Castelló, una altra a Elx i tres a València (una d’elles privada). Però cap d’elles sembla estar decidida del tot a convertir-se en un lloc on el cinema siga cabdal. S’ho curren molt, totes elles, done fe. Però cal una escola de cinema. I com a gran fet diferencial, hauria de ser pública. És necessària no només per allò específic que es puga aprendre a les aules, sinó per cultivar el desig i la certesa que es pot fer cinema des d’este poble. Ens calen grups de col·legues, referents i autoreferents perquè les nostres joves cineastes no peguen a fugir, com malauradament fan.

En mode autoreivindicatiu, reivindique Pueblo, de l’oriolana Elena López Riera o el seu primer llargmetratge, El agua, que acaba d’estrenar-se a la Quinzena de realitzadors dins del Festival de Cannes. En el seu cinema parla del poble sense romanticismes, com eixe lloc que t’asfixia però estimes, d’eixe lloc del que vols fugir però que t’atrapa. Ella és un bon exemple d’això i també de com, malgrat tot, al País Valencià es pot fer cinema del bo, del millor. Estaria bé, però, no haver de fer-lo en pla Erasmus, sinó que este poble fora un lloc on aprendre a fer cinema i on quedar-se a fer-lo. Perquè ser la perifèria mola. No ser engolit pel monstre mola. Però cal un centre, un lloc. I tinc la impressió que eixe lloc ha de ser una escola. Un espai on sentir-se acollit, créixer i també, això ja serà cosa de cadascú, un lloc on quedar-se.