He estat repassant com ha canviat l’animació en el que porto de carrera. Es dibuixava sobre paper, es calcava amb tinta i es pintava amb pintura especial per a dibuixos animats en uns acetats, i es filmava cada fotograma en pel·lícula de cinema. Si alguna cosa sortia malament, es tornava a passar per truca, es treia a les fosques la cinta, revelàvem i encreuàvem els dits perquè tot hagués funcionat.
El salt va ser escanejar dibuixos en línia sense color i pintar-los per ordinador. La fàbrica de pintura per a dibuixos animats a Barcelona va tancar.
L’animació encara es faria durant anys en paper, amb taules de llum, convivint amb els primers inicis de l’animació totalment digital 3D.
Vaig fer el tràiler de Lola & her sisters amb l’ajuda del Josep María Aragones en 3D, en el que es convertiria en Bren Entertainment, i el vam presentar el 1999 al Cartoon Forum a Còrdova. Sense haver-ho pretès, vam sorprendre en la manera d’animar i amb el look final. El temps per a fer-lo era poc, a l’estiu; els artistes s’alternaven per vacances, jo no tenia ni idea de 3D i, després d’entrar en mode pànic, em vaig assegurar d’arribar al final fent els bgs (backgrounds) en 2D, decidint un look de 2D i esbossant l’animació en tradicional que els animadors 3D van seguir. A l’antiga. I va funcionar. El 3D va tenir el seu procés evidentment tecnològic, però també d’aprenentatge de l’animació tradicional. Les ‘regles’ per a animar són les mateixes.
Batalletes. Avui, fem floritures en 3D i en lloc de truca tenim granges de render. Igual que es minen bitcoins, minem la pel·lícula fotograma a fotograma.
Tot ha canviat, però molt continua igual. Ja veurem quant d’eina té per al nostre sector la IA. Sempre haurà d’haver-hi algú que la posi en marxa per a un objectiu.
