Al juny se celebrarà a València Promercat, un mercat audiovisual que impulsa la coproducció amb la Comunitat Valenciana. Aquesta segona edició marca la consolidació d’un nou espai necessari per coproduir entre empreses de la Mediterrània.
Catalunya, Comunitat Valenciana i Balears comparteixen una proximitat i una cultura que, més enllà de qüestions polítiques, fan que les aliances puguin aparèixer de forma natural. Aliances en l’àmbit de la coproducció, però també del marketing, les televisions i el service.
El problema rau en qui s’hauria d’encarregar d’aquesta coordinació. Qui té pressupost per oferir unes ajudes conjuntes per incentivar la unió dels territoris en l’àmbit audiovisual? Les film comissions? Les televisions?
Dins l’àmbit europeu tenim l’Euroregió Mediterrània, un espai de la Unió Europea quasi desconegut, però que després d’anys de (magre) finançament de projectes culturals, i amb una presidència rotatòria, ha aconseguit que es vagin creant aliances entre empreses d’Occitània (França), Balears i Catalunya. És una llàstima que la Comunitat Valenciana no entri dins aquest territori polític europeu que comparteix una llengua. Estic parlant d’unir inversions i augmentar públics, de fer projectes més propers i sostenibles, amb un menor risc econòmic.
Normalment, les pel·lícules fetes en català són pel·lícules d’autor, i moltes d’elles de gran qualitat. El ventre del Mar i Alcarràs són bons exemples de projectes que funcionen molt bé a festivals, com també ho són les pel·lícules d’Albert Serra, qui enguany competeix a Cannes. I podria guanyar. I així dues pel·lícules catalanes haurien aconseguit dos dels premis més importants del cinema internacional.
Talent no falta, falta públic i una indústria forta. Potser no tenim un públic preparat per gaudir d’aquest tipus de cinema; manca cultura en general i cultura audiovisual.
Potser també falten diners per fer un marketing i una promoció prou efectius per portar més gent a la tria d’aquestes obres. Però crec que també hem de poder fer projectes més comercials, seguint el camí de la sèrie Merlí.
Les televisions tenen un pressupost que minva, i és més necessari que mai unir forces. IB3, TV3 i À Punt han començat a coproduir sèries, però amb un pressupost ajustat. És necessari que les televisions creïn algun tipus de convocatòria conjunta per produir entre els tres territoris, almanco una sèrie de qualitat, un llargmetratge, un projecte d’animació i un documental cada any.
Això podria ser una solució per enfortir les connexions, fomentar la indústria, i atreure un públic necessari per mantenir un sector que pot viure al marge de centralismes.
