Un pas endavant mancat de concreció
El Festival de Sitges va acollir ahir dilluns 10 d’octubre una taula rodona organitzada per PROA. A “Mirades sobre la nova Ley del Cine y la Cultura Audiovisual” van participar Beatriz Navas, directora general de l’ICAA; José Pastor, director de Cinema i Ficció de RTVE; Noemí Coloma, advocada de Welaw; Txell Llorens, en representació de Guionistes Associats de Catalunya, i Valérie Delpierre, representant les productores de PROA.
En línies generals, es pot dir que el sector audiovisual veu amb optimisme una llei que agafarà el relleu d’una normativa aprovada fa 15 anys. No obstant això, la producció audiovisual es mostra inquieta davant la falta de concreció i ambició de l’avantprojecte. Segons les previsions, la nova normativa es podria aprovar el primer semestre del 2023.
Cal tenir en compte que l’anàlisi que els i les ponents van fer ahir de la futura Ley del Cine y la Cultura Audiovisual es basa en un avantprojecte de llei que, segons Beatriz Navas (ICAA), s’ha anat enriquint amb les aportacions del sector. Per tant, és possible que algunes de les seves mancances quedin corregides abans d’arribar al Congrés.
Els objectius de la nova Ley del Cine y la Cultura Audiovisual
Noemí Coloma, advocada de Welaw, va desgranar els cinc principis fonamentals que regiran la nova llei, d’acord amb l’exposició de motius de l’articulat:
- Enfortiment del sector, amb un èmfasi especial en la producció independent.
- Suport als autors i autores.
- Adaptació a les noves tecnologies.
- Defensa de la competència i el lliure accés a les dades, tot i que a l’avantprojecte encara es troba a faltar una major exigència de transparència a les plataformes.
- Posada en valor del patrimoni audiovisual, erigint la Filmoteca en patrimoni d’interès cultural.
Coloma va destacar que l’animació és un dels sectors audiovisuals que poden fer una lectura més favorable del nou articulat, ja que li dona el seu lloc amb la creació de línies específiques.
En canvi, on considera que hi ha més recorregut a fer és en el posicionament de la producció independent. En comptes d’incloure la definició del que és una productora independent a la introducció, el text només desenvolupa el concepte a l’apartat específic d’incentius i ajudes. Segons l’advocada, caldrà prestar atenció a possibles ajuts i línies específiques per a la producció independent.
Fer competitiu el sector mantenint la diversitat
Per a Beatriz Navas, directora general de l’ICAA, la futura Ley del Cine y la Cultura Audiovisual és una oportunitat per impulsar el sector audiovisual, deixar entrar noves empreses i talent, recolzar les que tenen una trajectòria consolidada i, en definitiva, “fer més competitiu el sector tot mantenint la diversitat”.
Segons va destacar Navas, el nou text és una de les reformes que s’inscriuen en el pla interministerial ‘España, Hub Audiovisual de Europa’, que vol convertir-se en un accelerador del sector.
Entre els aspectes que Navas creu que garantirà la nova llei, destaquen la protecció de la producció independent, la innovació tecnològica i la digitalització del sector, la posada en valor del patrimoni cinematogràfic i audiovisual i una major flexibilitat a l’hora de definir la nacionalitat de les obres, “per tal que els projectes puguin desplegar-se amb una major llibertat”, segons va dir.
“Hem de fer costat a les diverses narratives audiovisuals perquè la gent se senti més còmode amb el cinema espanyol i el consumeixi”, va afegir.
En aquest sentit, la representant de l’ICAA va recordar que la futura llei donarà suport a les obres audiovisuals independentment de l’espai d’exhibició, però “prioritzarà que es mantingui una protecció especial a allò que passi per les sales de cinema”.
Demanda d’una major concreció
“Esperàvem que la llei fos bastant més definida i ambiciosa”, va dir Valérie Delpierre, en representació dels productors de PROA. La productora va traslladar la inquietud del sector davant un avantprojecte que ha quedat “massa diluït, tenint en compte el que ens hi estem jugant”.
Segons Delpierre, PROA insisteix a concretar el màxim les definicions dins de la llei perquè en contextos posteriors, quan hi hagi uns altres actors a l’Administració, “no ens puguin treure seguretat a l’hora de treballar”. “Ens preocupa un marc legal incert”, va reconèixer.
Potenciar el rol dels i les guionistes
Des de Guionistes Associats de Catalunya, Txell Llorens va fer una lectura força positiva de l’avantprojecte de llei de cara a potenciar el paper dels i les autores en la indústria audiovisual. Així doncs, va aplaudir la intenció de la Ley del Cine y la Cultura Audiovisual de recuperar les ajudes directes per a l’escriptura de guions, i va mostrar-se satisfeta amb el fet que no puguin accedir a ajudes els projectes que vulnerin els drets morals dels autors i els drets de la propietat intel·lectual.
Com a assignatures pendents, Llorens va demanar que la llei estableixi un percentatge fix mínim per a ajudes al guió. També va considerar oportú que hi hagi un seguiment a les ajudes destinades a afavorir la diversitat cultural, per verificar que aquest valor existeix realment en els projectes escollits i per establir correctius de discriminació positiva en convocatòries posteriors.
L’hora de l’animació i el documental
L’àrea de Cinema i Ficció de RTVE està satisfeta amb l’avantprojecte de la Ley del Cine y la Cultura Audiovisual. Així ho va manifestar el seu director, José Pastor, qui va afirmar que la inversió de la televisió pública en cinema espanyol augmentarà. A més, s’establiran partides específiques per a animació i documental, per la qual cosa RTVE haurà de dissenyar estratègies a mida per a aquests gèneres.
El representant de RTVE també va defensar que la televisió pública participi en pel·lícules que tinguin una usabilitat real per als programadors, així com identificar cada any una desena de pel·lícules amb un alt pressupost perquè puguin competir a les sales de cinema amb la indústria de Hollywood.
Finalment, va explicar que RTVE està treballant en un model de video on demand que no sigui perjudicial per a les productores en l’àmbit dels drets.
