De Catalunya a la resta d’Espanya i d’Espanya al món. Podria ser un lema, o el resum del nostre camí com a companyia o una filosofia que precedeix a tot, però la veritat és que el sector audiovisual viu aquest recorregut constantment, del local al global. Aquest procés es dona per dos motius principals: voluntat o necessitat. Nosaltres sempre vam tenir clara la primera opció, i la segona és un fet en el sector. Però per experiència crec que convé afegir una tercera opció: l’oportunitat.
Vivim un moment confús, com sol passar en això de l’audiovisual. Primer les plataformes ho compraven tot, després res, ara la meitat i l’altra meitat hem de compondre-la com puguem. La tele continua fent el mateix i les plataformes volen ser la tele però no deixar de ser les plataformes. Abans les plataformes eren una amenaça per a la televisió en obert, ara ho és la IA per a la producció i en breu serà els diners procedents d’Orient Mitjà, que si ja ha entrat amb milers de milions en el món del videojoc, no trigarà a entrar en gran en el nostre sector. I el que a riu regirat hauria de ser guany de pescadors no sempre succeeix. Però les oportunitats són aquí.
Espanya és referència creativa, ho és (i bé ho sabem per la nostra divisió de service) com a receptor de produccions internacionals, que ens obre un món sencer de col·laboració i de compartir històries, creativitat i esforços. També la IA, que té moltes arestes, però que obre l’oportunitat d’estudiar com millorar i optimitzar processos mantenint a la persona, al talent, com a pilar principal de qualsevol projecte. I caldrà veure què fan les noves economies en el sector, mentre continuem mirant a Hispanoamèrica com el nostre lloc de trobada natural, perquè potser una cosa amb l’altra ens converteix en pont. Aquest recorregut del qual parlava al principi és un recorregut físic, però també d’obertura. I ara, més que mai, és el que toca.
