Lluny dels focus, els aplaudiments i els premis, fer realitat la pel·lícula Alcarràs va representar un repte majúscul darrere les càmeres. Els productors Tono Folguera i Ariadna Dot i la directora de producció Elisa Sirvent van confessar ahir, 10 de maig, les anècdotes que van viure abans i durant el rodatge de la pel·lícula de Carla Simón. Va ser durant la masterclass oberta del Màster en Producció Executiva Audiovisual Blanquerna-PROA, que es va celebrar a l’auditori de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals de la Universitat Ramon Llull.
Tono Folguera i Ariadna Dot (Vilaüt Films) van desgranar el procés per teixir aliances amb productores nacionals i internacionals. La pel·lícula és una coproducció entre Espanya i Itàlia, però no va ser un repte fàcil tancar acords amb partners internacionals, tenint en compte que la pel·lícula era en català. Aquestes aliances van fer créixer el projecte, tant des del vessant econòmic com de disseny de producció. La col·laboració amb la productora italiana Kino Produzioni va provocar que algunes fases del projecte, com la postproducció o la música, es fessin a Itàlia.
En relació amb aquest punt, els productors van detallar el pla de finançament del projecte. Un pla “amb molta creativitat”, segons Tono Folguera, amb 15 fonts de finançament només per la banda espanyola. Una de les aportacions destacades pels ponents va ser l’ajut al desenvolupament, que és clau perquè arriba a l’inici del projecte. També fou rellevant el préstec de la Unió Europea Eurimage, destinat a coproduccions tancades i projectes avançats a nivell de finançament. O l’ajut de la Diputació de Lleida, que va intervenir amb la línia de promoció econòmica de la província, ajudant a pagar el càtering i els hotels de l’equip. També va ser igualment destacable el recorregut de la pel·lícula en fase de projecte a mercats i festivals, com el Cinéfondation de Cannes.
El resultat va ser un finançament de prop de 3,5 milions d’euros. “Per una vegada hem pogut fer una pel·lícula en català amb pressupost europeu”, va destacar Folguera. “Amb aquest pressupost, vam aconseguir el més important, que és el temps”.
Aquest temps es va traduir en un període d’assajos de quatre mesos i un rodatge de vuit setmanes. Va ser un temps necessari per compactar l’equip i convertir l’elenc d’actors i actrius, no-professionals, en la família Solé, que protagonitza la pel·lícula.
Precisament sobre el procés de càsting, localitzacions i rodatge, plens d’anècdotes, va parlar la directora de producció d’Alcarràs, Elisa Sirvent. “És important dimensionar el projecte fent el desglossament del guió seqüència per seqüència per tenir el pla de rodatge i fer el pressupost”, va explicar.
Un dels grans encerts de la pel·lícula va ser el càsting. L’equip del film va veure unes 9.000 persones. Hi havia perfils, com el del Quimet, que difícilment es presentarien a un càsting convocat de la forma habitual. Per això l’equip va recórrer les festes majors de Lleida gravant possibles candidats. Fins i tot va assistir a una manifestació de pagesos a Lleida. Allà van conèixer el futur Quimet.
El 2020 la pandèmia va interrompre un any la producció. Es va reprendre amb quatre mesos d’assajos de dilluns a diumenge. La Carla Simón va anar reunint els actors que composarien la família i, encara sense guió, van conviure per anar teixint la complicitat que s’ha acabat traslladant a la pantalla. “Hi va haver una inversió de diners, esforç i coordinació que va fer que els actors arribessin al rodatge tranquils i confiats”, va explicar Sirvent.
El rodatge va tenir lloc entre els mesos de juny i juliol del 2021, durant la recollida del préssec. Durant tot el procés, l’atenció als actors i actrius va ser la primera prioritat, ja que l’exigència era elevada i, durant dos mesos veurien condicionada o aturada la seva feina habitual. A tall d’exemple, l’equip de producció va haver de parlar amb les escoles i instituts per gestionar els permisos dels intèrprets més joves, va gestionar una excedència per a una funcionària i va contractar una ajudant perquè tingués cura de les vedelles d’una de les actrius.
