I B I Z A. Només pel fet de pronunciar aquestes cinc lletres es desperten en l’interlocutor tot tipus de referents relacionats amb els fastuosos temples dedicats al món de la nit. Això a vegades pot ser un avantatge, però en una indústria com la nostra ens presenta alguns inconvenients.
Impulsar una producció pròpia en un lloc com Eivissa suposa moltíssim més esforç que el que requeriria una producció situada a Madrid o Barcelona. La doble insularitat ens supedita a l’hegemonia de Mallorca i ens marca la separació física i administrativa amb la Península.
Aquestes traves provoquen que moltes productores illenques amb bones idees enviïn contínuament projectes a la paperera o, el que és pitjor: que mai els treguin del calaix. Perquè, fins i tot quan es tracta d’una producció destinada a la nostra pròpia televisió autonòmica, l’abisme que ens separa de l’illa major i l’escassetat de finançament fan que a vegades no puguem fer ni el primer pas.
Les institucions que haurien de vetllar per aquesta indústria a l’arxipèlag no estan donant el millor de si mateixes, ni contribuint a donar una coherència entre el que planegem sobre el paper i el que la realitat ens retorna. Perquè a vegades ni tan sols és possible comptar amb el personal tècnic adequat.
Eivissa és receptora de nombroses produccions de l’exterior generades per grans productores nacionals o estrangeres que venen a gaudir de la llum i de l’entorn únic que tenim aquí. Per tant, els professionals acostumats al Service esperen rebre unes xifres que concordin amb la realitat europea, que tot i ser coherents amb els preus de l’illa, estan a anys llum de les estipulades pels convenis a nivell nacional.
Tot eivissenc o resident ja té assumit que els preus estan disparats, que el cost de la vida és tan alt que no sembla tan car anar de compres al Japó, o que adquirir un modest habitatge familiar és un luxe reservat a uns pocs. Però tot això eleva els pressupostos fins a uns nivells que a vegades són inassumibles.
Tanmateix, necessitem més valents que deixin la por de banda i es llancin a produir els seus treballs. Perquè així contribuïm a crear una indústria cinematogràfica sòlida i, generant projectes propis, oferim al panorama audiovisual espanyol altres visions amb les quals enriquir el catàleg del cinema patri en tots els seus vessants.
Des de la perifèria podem aportar una altra mirada, una altra veu, i, el més important de tot: malgrat que les institucions responsables no ajudin gaire, existeix la força i la il·lusió suficients per no deixar d’intentar-ho.
