Ventura Durall, director de Nanouk Films

ProDocs | ProFicció

Recorda si se t’oblida…

Article de Ventura Durall, director de Nanouk Films, per a l’InfoPROA del 18 de desembre de 2024

Hola, amic;

La vida, sempre deies, és la recerca d’un relat propi per explicar. Els films, dic jo, també. Ens pregunten (i ens preguntem) per la gènesi de la idea, com aquesta ens interpel·la, per què som les persones idònies per desenvolupar-la. Busquem una vinculació profunda amb la història que expliquem, conceptual i estètica. Busquem que el nostre projecte tingui una ànima pròpia. La feina del productor és crear aquest efecte Pigmalió en les obres que produïm, el vincle entre l’estat real de les coses i les nostres expectatives, l’espurna que creï allò que és autèntic, genuí. Un alè de vida.

No és fàcil fer el propi camí i sempre és complicat allunyar-se de paraules ja gastades: el temps s’ha tornat boig. Se li ha passat l’arròs. Alguna cosa fa olor de podrit a Dinamarca.

Sempre te’n reies d’aquestes frases fetes. Doncs bé, t’agradarà saber que escric aquesta carta per brindar per aquells que han pensat i proposat mecanismes per trobar aquest camí. Just ara acabem un programa que es diu Dok.incubator, que ajuda a alinear productors, directors i muntadors, per buscar el cor de cada projecte sense caure en fórmules preestablertes. Per provocar crisis i empènyer límits. Un mecanisme sofisticat per treure el major potencial de cada projecte i dotar-lo d’una mirada lúcida i d’una llum que pugui il·luminar el futur.  Com tu sempre feies. Ha estat una lliçó d’humilitat i un creixement personal i professional que volia compartir amb tu. I te’n riuràs, però molts dels tutors són justament danesos. I també hi ha molts francesos, com en el camí que tu mateix et vas fer.

Ja acabo. Només em falta dir-te que et trobaré a faltar, però que et sabré trobar sempre en aquests artefactes que t’ho fan qüestionar tot, i que et fan créixer i mirar el futur des d’una nova perspectiva. Ja no et diré que et truco un dia d’aquests i que fem una copa, però sí que guardaré el teu contacte a l’agenda per recordar que no t’oblido o per si un dia que em senti trist i perdut necessito trucar-te. I com va dir Raimon, fins aquí la riuada. En sortirem més forts d’aquesta.

Una abraçada i fins aviat. Allà on siguis.