Fa gairebé vint anys que va néixer IB3, la televisió autonòmica de les Illes, i al seu costat una sèrie d’institucions públiques relacionades amb el sector audiovisual i carregades de bones intencions. No basta. Ni de bon tros.
La falta de pressupost és, sens dubte, el primer problema al qual s’enfronta un sector que no és només cultura, és també indústria. I consegüentment, genera ocupacions i riquesa per a tota la comunitat. El sector audiovisual el formen actors, directors o guionistes, però també conductors, restauradors, ferrers o mecànics. La producció de continguts audiovisuals és un factor econòmic que altres comunitats han descobert com un dels motors que impulsen el seu benestar. Però per a això és necessari que al talent se li sumi l’esforç, en aquest cas pressupostari, que propiciï el màxim desenvolupament del potencial amb el qual comptam.
IB3 és el motor per a aquest impuls. El seu suport a la producció local i al talent balear és indispensable per aconseguir que el sector audiovisual de les Balears sigui una mica més que un grup de voluntariosos disposats a qualsevol sacrifici per fer el seu treball. Així, les grans productores internacionals, que ens trien com el seu gran plató, són les primeres a adonar-se de l’enorme potencial existent a les Illes i del poc valor que se li dona en la seva pròpia casa.
El greuge comparatiu a escala institucional és evident quan ens miram en el mirall d’altres comunitats. El suport que rep l’audiovisual en conjunt deixa en evidència l’escàs interès que mostren les nostres institucions per un sector que a més d’una innegable aposta pel foment i defensa de la cultura pròpia, és capaç de generar ocupacions i riquesa en una comunitat que, almenys de paraula, lluita per sortir del monocultiu econòmic.