“Steal from the best” és un vell lema entre els actors britànics. “Aprendre dels millors en la seva professió” seria més correcte, però menys precís. En això pensava de tornada del CPH:DOX, el festival de documentals de Copenhagen, que per a molts és ara el millor d’Europa. Els seus dos promotors principals són The Danish Film Institute (DFI) i l’Associació de Productors de Dinamarca.
Un país amb una població d’uns sis milions d’habitants té un pes fora de lloc en la qualitat de la seva creació en documentals. No és especialment sorprenent quan dos dels quinze documentals shortlisted als Oscar són danesos.
Un dels principis del DFI que ha contribuït a la creativitat danesa ha estat, crec, la seva constància en invertir en talent, no en els temes a tractar. Les condicions per a fer una co-producció amb Dinamarca estan incentivades en treballar amb professionals danesos: editors, directors de fotografia, post-producció. El tema? O la història? Que simplement sigui d’interès per als danesos. Afortundament s’interessen per tot, si està ben explicat. L’efecte, sostingut durant anys, ha estat que els creatius danesos han col·laborat en milers de produccions internacionals, s’han obert al món i han aportat les seves experiències de tornada cap a Dinamarca, robant –en el bon sentit– tot el que han pogut.
Un altre efecte ha estat la seva capacitat creixent d’explicar històries de manera universal, perquè les exigències de comunicar amb altres cultures condueixen a saber reconèixer el que és essencial i el que no.
I finalment crec que els ha donat un avantatge en la innovació, en la recerca de noves formes, amb una sensibilitat anti-convencional, però no capritxosa, pel risc.
Crec que nosaltres fariem bé de robar la seva manera de fer.
