Fa uns dies, el productor i guionista Gerardo Herrero va trobar per casualitat una cartellera dels cinemes de Madrid de fa vint anys entre les pàgines d’un llibre. Es va sorprendre davant la diferència “abismal” de qualitat que hi havia entre l’oferta de llavors i la d’ara. Amb una mirada crítica i alhora lúcida, el director de la productora Tornasol ha compartit al podcast Veus de l’Audiovisual el seu diagnòstic sobre la producció de pel·lícules i sèries en el panorama actual.
Un panorama que, segons Herrero, està profundament alterat per l’auge de les plataformes i el canvi de model industrial que han generat. “Han entrat com un elefant en una terrisseria”, diu, “trencant l’equilibri que hi havia abans entre exhibició, distribució i cadenes de televisió”.
El model actual és beneficiós per a actors, tècnics i empreses de serveis, però han tret protagonisme a les empreses productores. “El productor deixa de ser el principal motor generador de projectes i la pilota passa a un altre jugador, que és l’àrbitre”, considera Herrero. “Em preocupa des del punt de vista econòmic, però molt més des d’un punt de vista creatiu”, afegeix, ja que les decisions són preses per les mateixes persones i els productes tendeixen a la igualtat i la repetició. “Perquè hi hagi una producció artística han d’haver-hi molts més creadors que executius. Les pel·lícules i els guions les fan els artistes, no les fan els executius”.
I confessa: “No trobo grans valors artístics en les pel·lícules que produeixen cap de les plataformes, amb excepcions de tant en tant, però sobretot excepcions internacionals”.
Com a paradigma d’aquest model, les sagues de superherois. “Són pel·lícules molt hàbils, pensades per a audiències que no intenten que una pel·lícula els parli de res, sinó que volen passar l’estona”.
En aquest panorama, el cinema independent espanyol està afeblit enfront dels seus competidors europeus. “No hi ha suficient nombre de pel·lícules ben produïdes”, opina. “És meravellós que apareguin Alcarràs, Cinco lobitos i As bestas, però el normal és que en un any no surti aquest nombre tan gran de pel·lícules que han passat el llindar”.
Per garantir el salt de nivell en termes de recaptació, Herrero creu que farien falta més ingressos provinents de les televisions, les plataformes i l’Estat. Lluny d’això, apunta que la limitació de les ajudes públiques de l’ICAA a dues pel·lícules a l’any configura un “sistema curiosament pervers” que desincentiva les coproduccions.
Gerardo Herrero és fundador i director de la productora Tornasol. Ha participat en gairebé 180 pel·lícules i ha rebut 34 Premis Goya. Va ser president de l’Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas i a l’abril va rebre el Premi Sant Jordi de la Indústria 2023 atorgat per RNE.
