En realitat fa 27 anys i sembla que n’hagin passat 10. Tot ha anat molt de pressa, massa. Ja no estan a la companyia les dues persones amb qui vam crear Diagonal: JM Benet i Jornet (acs) i Joan Bas; sense ells aquesta aventura no s’hauria produït. El Joan va ser decisiu perquè ens obrissin les portes de les cadenes, perquè en aquells anys només hi havia televisió en obert; les portes a tocar eren quatre, i les productores amb qui disputar-se els projectes eren poques i totes conegudes per tots. Tot i això, van ser temps difícils a escala estatal.
Crec que el que més ha canviat en aquests 25 anys ha estat el sistema de contractació. Abans, una vegada tenies una producció, la tramitació dels contractes era un tràmit fácil. No dic ràpid, ja que en moltes ocasions i de forma molt habitual, començàvem a gravar sense tenir-los firmats.
L’entrada de les plataformes ha fet que les contractacions de les produccions requereixin una professionalització de les companyies i la necessitat d’un equip de legalistes que estigui en tot moment revisant totes les clàusules; és realment un dels moments més importants de la producció.
Les formes de gravar poc han canviat. El que sí que tenim més tecnologia i més bona per realitzar, però les formes no han canviat gaire.
Pel que fa a les trames, anys enrere els arguments que demanaven les cadenes havien de tenir la particularitat que la família i els fills estiguessin presents en l’argument i havien de tocar una mica tots els pals de la quotidianitat, ja que el nostre mercat era el territori català o el de l’Estat espanyol.
Però amb l’entrada de les plataformes i potser una mica abans, els arguments ja van derivar cap als thrillers, el suspens i, sobretot, les adaptacions de novel·les, o sigui que s’ha obert un gran ventall d’arguments. Avui produïm una sèrie i segurament la podran veure a tot el món.
No voldria acabar aquestes línies sense reivindicar les PRODUCTORES, perquè massa sovint en el món dels contractistes se’ns vol portar cap al món del cinema espanyol.
La televisió és una indústria i hem d’estar-ne orgullosos, per això hi ha moltes productores i ben reconegudes. El cinema encara és una obra d’autor.
Visca l’audiovisual!
