Ja fa temps que penso que la vida està feta de petites coses importants. I són totes aquestes petites coses les que donen una mica de sentit a tot plegat. Ja ho va dir Mujica (tocava mencionar-lo sí o sí), que “si no aconsegueixes ser feliç amb poca cosa, tampoc ho seràs amb molt més”. Cadascú té les seves petites coses particulars i endreçades per prioritats a la seva manera, però no m’equivocaré gaire si parlo de cuidar els fills, dels amics de veritat, d’una abraçada del teu company de vida, de riure fins caure de cul o fins i tot d’un gol del Barça. Però com que això és l’InfoPROA i he vingut “a hablar de mi libro”, vull fer referència a les nostres produccions.
Les nostres creacions ―i si no ho fan, jo diria que us dediqueu a una altra cosa― ens haurien de commoure. No parlo de la commoció i dels maldecaps que dona produir una pel·lícula, una sèrie o un programa de televisió, que ens poden deixar estabornits; parlo de l’emoció de construir històries i encaixar totes les peces perquè funcionin. Parlo de les petites coses: una bona frase en un guió, una interpretació brillant, un vestuari que emociona, un presentador que ens fa riure o una artista que dibuixa murals i ens captiva.
En la meva escala de prioritats de les petites coses en l’audiovisual n’hi ha una d’indiscutible: la música. No només en les produccions, podria dir que en la vida. La música m’ha acompanyat sempre d’una manera emocional i salvatge. També ―per parlar d’altres capes més superficials― m’ha donat moments d’entreteniment: el joc d’endevinar de quina pel·lícula és la cançó que sona és un clàssic a casa.
Així que vull donar les gràcies als músics de totes les produccions, pel·lícules, sèries, curtmetratges i programes de televisió. La música no acompanya les imatges; la música emociona, parla, subratlla, dona ritme. La música ens commou. Star Wars no seria el mateix sense la música de John Williams (perdoneu pel referent territorial tan llunyà i tant de descobrir quina edat tinc, però tan universal).
La composició musical en qualsevol producció audiovisual és crucial, però (i acabo parlant “de mi libro”) avui vull agrair la feina com a músic a algú territorialment proper: en Marc Parrot. El passat 3 de maig es va endur molt merescudament el Premi a Millor Música per la pel·lícula La Furgo al Barcelona Film Festival. Felicitats, Marc.
