Una nova edició de l’In-Edit, el Festival Internacional de Documental Musical, s’ha celebrat a Barcelona i, entre les moltes pel·lícules que formaven la programació, no deixa de sorprendre gratament que dos títols amb un clar posicionament polític hagin rebut el reconeixement del jurat. Parlo de Soundtrack to a Coup d’Etat i La Marsellesa de los Borrachos, primer llargmetratge de Pablo Gil Rituerto que hem produït des de Boogaloo. Aquest palmarès ens convida a reivindicar el cinema polític i la nostra posició política com a productors i productores en el present.
Més enllà del fenomen fan que desperten els grans noms com Bad Gyal, Estopa o Nick Cave, és tot un èxit poder defensar el cinema com a eina de resistència política, en el cas de la Marsellesa de los Borrachos, a través del folklore anònim i els cants populars antifranquistes en dues projeccions plenes fins dalt. Són aquests moments els que donen sentit a la lluita. Sí, lluita, perquè aixecar actualment un projecte documental d’aquest tarannà és tot un acte de resistència. Però com ens passa habitualment, els set anys de complicacions i negatives vàries en la producció es gaudeixen ara amb plena satisfacció: no només hem visibilitzat uns passatges culturals i socials de la nostra història, sinó que ens hem demostrat la militància com a productors, aconseguint posicionar internacionalment un projecte radicalment local. El nostre afany de cantar a la resistència, a l’amor propi i plantar cara al poder continua intacte, preparats per assumir els següents pals a les rodes, parafrasejant a Passolini amb allò que “tota llibertat exigeix un suplici d’una manera o una altra”.
“Aquesta màquina mata feixistes”, portava escrit a la guitarra Woodie Guthrie. La música (i el cinema) com a acte de resistència i de fer front a la intolerància de manera activa. Debatem, filosofem i discutim tant com calgui, però com avançava Karl Popper en la seva Paradoxa de la Tolerància, un excés de tolerància amb posicions intolerants farà que la societat tolerant desaparegui en mans dels intolerants. Així doncs, que el nostre cinema sigui intolerant amb el feixisme.
