PROA m’ofereix la possibilitat d’escriure 300 paraules sobre alguna cosa que interessi al nostre sector. En un repàs mental ràpid sobre tecnologia, el mercat, estratègies de finançament… descobreixo que el més important que puc compartir amb vosaltres —especialment si feu documentals, com jo— és un consell senzill: cuideu la vostra salut mental.
Des de fa més de 30 anys recorro el món rodant històries humanes de tota mena; a vegades terribles, a vegades meravelloses i molt sovint mereixedores d’una estranya combinació de tots dos adjectius.
Molt a l’inici, recordo tornar d’haver estat rodant una leproseria a l’Índia i posar-me a rodar, just després, un espot sobre un regenerador capil·lar suposadament infal·lible. Una cosa pagava l’altra. Suposo que l’esquizofrènia és alguna cosa semblant a això.
També recordo, en un abocador a Antananarivo, estar envoltat d’una misèria tan surrealista que, a les poques setmanes, el cap no sabia distingir entre la realitat dels dies de rodatge i els malsons de cada nit. Poc més tard, vaig veure coses tan boniques en la manera com les mares Awajun cuiden les seves filles que l’emoció em feia sortir del meu propi cos i observar-me des de fora. Suposo que això es diu dissociació, o una cosa semblant.
Després de diverses depressions, fases maníaques i teràpies de diversos tipus, m’adono que el més important del nostre ofici és saber ballar amb la realitat. Estar enamorat d’ella i al mateix temps tenir cura de no tornar-se completament tocat de l’ala.
Suposo que el remei està en els dijous paella, però visc a Navarra i em queda lluny. Així que comparteixo amb tot el col·lectiu aquest senzill consell: cuideu-vos, cuideu els vostres companys i companyes i deixeu que us cuidin. Tenim un ofici meravellós, per tornar-se boig. Una forta abraçada.
