Arrenco aquestes línies amb un somriure d’il·lusió. Fa poc més d’una setmana vam poder, finalment, retrobar-nos el la Nit PROA. Va ser una trobada molt especial, perquè a banda de coincidir amb molta gent que feia temps que no veia, en general es respirava un bon ambient i es destil·lava esperança. Dos anys de pandèmia sumats a gairebé deu de crisi no han estat capaços de tombar-nos i hem tancat un 2022 amb força èxits. Però també amb força assignatures pendents.
Ja se sap que els lobbistes no abaixem mai la guàrdia i sempre hi ha marge per corregir i millorar de cara a les nostres empreses i associacions. És deure de les institucions legislar i executar. I és la nostra obligació vetllar perquè es legisli de manera correcta i quan no es fa, com va passar amb la LGCA, denunciar-ho. Perquè no, no hem oblidat. I per això estarem molt amatents a veure com evoluciona la nova Llei del Cine i de la Cultura Audiovisual que ha preparat el Ministre Miquel Iceta i que ha estat aprovada avui pel Consejo de Ministros. Us asseguro que no ens quedarem de braços plegats si ens tornen a apunyalar per l’esquena.
I ho farem a tots nivells i en totes les administracions. A Balears, per exemple, des de PROA seguirem pressionant el Govern Balear perquè l’ICIB sanegi els seus deutes amb els nostres associats i es converteixi en el veritable impulsor de la producció que hauria de ser. La precarietat a què ens sotmeten és inacceptable.
Faig una crida, novament, als partits polítics del Parlament de Catalunya perquè en els nous pressupostos per al 2023 es doti la CCMA dels recursos econòmics necessaris per garantir, fomentar i estabilitzar la contractació dels continguts produïts pels nostres associats. I torno a advertir: no tolerarem que amb l’excusa de la nova OTT es pretengui residualitzar la producció independent. La nostra feina té un valor, i un preu.
Al País Valencià el 2022 també ha estat un bon any. El cinema valencià ha tornat, per exemple, a Cannes, cosa que no passava des de Berlanga. Al capdavant de l’Institut Valencià de Cultura s’ha incorporat Francesc Felipe amb un programa molt ambiciós que esperem que es compleixi. L’assignatura pendent, com sempre, la televisió publica, una de les més infrafinançades de l’estat en realció als seus nombre de ciutadans i que no respon econòmicament a les necessitats del sector de la producció.
No tot son ombres, també i hi ha llum i projectes il·lusionants. A Catalunya el Departament de Cultura ha promès un increment de 100 Milions de pressupost que ens acosta a la nostra reivindicació del 2% i ens en congratulem. El 2023 serà l’any que consolidar ANIMAR com el gran congrés europeu de l’animació i consolidar Barcelona com a capital europea de l’animació que es mereix. Les bases són assentades i des de PROA no hem parat de treballar perquè l’edició d’enguany sigui millor.
Els nostres socis de Devicat s’han proposat recuperar el Gamelab a Barcelona i convertir-lo en el principal esdeveniment del videojoc d’Europa, i llançaran la primera edició dels Premis Catalans del videojoc. Serem amb ells, com sempre!
Per acabar, el darrer desig de l’any: que al 2023 tots plegats puguem treballar més i millor. Bones Festes!
