Aprofito la proximitat de Nadal i el fet que – per fi- tenim un nou govern, amb el seu president i el seu ministre de Cultura, per a compartir amb ells, i amb el nostre honorable president i consellera de Cultura, la meva llista de desitjos per a aquest mandat.
El que més desig en el món és poder continuar fent el que faig. Que ningú s’emporti a engany, la producció de documentals unitaris no és una activitat econòmicament rendible, i ja no és ni tan sols econòmicament sostenible. Però m’agradaria que ho fos i amb la ingenuïtat amb què els nens escriuen les cartes als Reis Mags, m’atreveixo a demanar quatre cosetes:
– Que la nostra televisió TV3 compleixi amb el seu mandat constitucional de ser motor de la indústria audiovisual catalana. Estem tots feliços que les seves dades d’audiència siguin tan bons, però el tracte cap als productors és menyspreable, les produccions es valoren baixíssim, hi ha pràctiques abusives i il·legals en els contractes i un llarg etc. Si us plau, que s’arregli, que se signi un conveni, amb uns contractes tipus i unes condicions mínimes.
– Que TVE inverteixi i programi documentals en prime time. En TV3 els documentals fan bones audiències, per què en TVE pensen que no les faran? No té bones audiències un programa factual com a Informe Setmanal? TVE és la gran televisió pública, si no està per la labor d’emetre programes factual que tinguin una funció informativa, després passa el que passa, i ens podem trobar amb assalts al parlament tipus Trump o Bolsonaro.
– Que l’ICAA se sembli al Centre Nacional de la Cinématographie (CNC) francès o a qualsevol Film Institute de qualsevol país europeu. És a dir, que fomenti, assessori i tuteli i no es dediqui a atorgar subvencions per a després sotmetre als productors a un tercer grau decidint de manera arbitrària i sense cap sentit comú, ni cap sentit de la indústria, què és necessari i què no per a la producció.
– Que la regulació de l’activitat de producció sigui normal, no una exageració, com és ara, que als productors els costa el doble fer la burocràcia que la pel·lícula. Les pel·lícules no són medicaments ni ponts de l’Ave.si les fem malament, poden avorrir, però que jo sàpiga mai una mala pel·lícula va matar a ningú. Si us plau, deixin-nos treballar amb tranquil·litat.
Hi hauria molts més punts a comentar, perquè l’amarga veritat és que el sector està molt malament. Així que el meu últim desig és que les condicions millorin per a tots. Actualment són tan minses que els productors homes caminen rebotats amb els punts per a aconseguir la igualtat de gènere. Els entenc perfectament: quan en una ventrada no hi ha suficient menjar, la millor opció i la més lògica perquè sobrevisqui algun cadell és abandonar al més feble.
Però I quin tal si empenyem junts per a millorar el sistema per a tots? Nosaltres tenim força… Aquí ens trobareu, en la trinxera.
Des d’aquí us desitjo a tots i totes una molt feliç nadal.
