Si heu tingut l’oportunitat de passejar pels pobles i ciutats del nostre país veí, França, haureu observat que es conserven tot de cinemes petits, de poble o de barri, amb les seves butaques vermelles i el seu encant de sala de cinema de tota la vida. Cinemes que treballen de forma especial per cultivar nous públics i atraure sempre les noves generacions d’infants i joves. I ho aconsegueixen, amb la complicitat i l’ajuda de les administracions públiques és clar, remant tots a l’una, perquè no es perdi l’hàbit d’anar al cinema amb la família o amb l’escola.
I no és una qüestió simplement de nostàlgia o de romanticisme, és una qüestió sobre el model cultural i social que volem conservar, construir o promoure a casa nostra. En un moment en què la pandèmia ha potenciat l’oci individual i domèstic, hem de promoure més que mai les experiències culturals comunitàries. I anar al cinema amb l’escola és una d’elles.
Com a entitat que treballa des de fa anys aquest binomi de cinema i educació, trobem a faltar un programa potent de foment del cinema amb les escoles, per diferents motius: pel potencial educatiu que té, per la necessitat d’estimular l’esperit crític davant la creixent oferta audiovisual, per fomentar les aptituds artístiques i creatives dels nens i nenes i per fer comunitat.
El cinema és una eina educativa magnífica i indiscutible. Els nens i nenes tenen ganes de divertir-se, és clar que sí, però també necessiten entendre el món, explorar el que els envolta, conèixer-se més a si mateixos i aprendre valors que els aportin seguretat i els ajudin a conviure amb els altres i amb ells mateixos.
Enfortim doncs aquest vincle d’escola i cinema a casa nostra i tothom en sortirà beneficiat!
