Diuen que la situació actual de l’audiovisual està complicada. I quan no?
Durant els darrers anys hem estat coproduint diversos projectes tant de cine com de televisió. Hem tingut molta sort trobant els nostres companys de viatge, i la coproducció s’ha convertit en una eina que no vull deixar anar.
La coproducció manté vives les obres independents —units ens fem més forts— i a la vegada es trena un teixit de contactes, aprenentatge i noves relacions que ens enriqueixen.
Associar-nos a bons companys de viatge ens dona noves perspectives, nous projectes, noves mirades… A vegades, atabalats amb el ritme d’una indústria on els criteris dominants poden canviar en qüestió de setmanes, o dies, el punt de vista adequat de la indústria et pot aportar un grau extra de resiliència.
On tu no arribes, els teus companys hi arriben. El que ells desconeixen tu ho saps resoldre, i poseu idees en comú que potser a tu mai se t’haguessin acudit. El que per un és nou, per a l’altre és la desena vegada que ho fa. Celebreu junts els èxits i us enfronteu junts als problemes. La problemàtica no és la mateixa a través de dos ulls que de quatre o més.
De cop i volta, el genet solitari ja no et sembla atractiu. En canvi, sentir-se acompanyat en aquest trajecte àrid de la nostra professió converteix el camí en un viatge molt més afable i mil vegades més interessant.
Hi ha una pressió de la indústria i les institucions per fer-nos grans, quan el sector està incert. Créixer en un sector on la demanda i els mecanismes de finançament estan saturats és una antinòmia. Cooperar pot ser la forma de fer-nos grans sense perdre la nostra independència.
