PROA | ProFicció

Curts, però gegants

Article de Cristina Pineda, productora executiva de Possible Films, per a l’InfoPROA del 14 de febrer.

El 2004 treballava de directora de producció en una agència de publicitat i va arribar a les meves mans una cinta amb un curtmetratge: El hombre esponja. Em va captivar en només uns minuts. L’emoció de la història, la direcció dels personatges, una posada en escena sòbria, però innovadora. El vaig compartir amb els meus companys i, quan vam tenir l’oportunitat, vam demanar conèixer el director. Va arribar a l’agència un noi jove, tímid, però amb seguretat i una samarreta d’E.T.: era J. Bayona.

El curtmetratge continua sent, sense dubte, el preludi del que pot arribar a ser la carrera d’un cineasta. És el millor exercici audiovisual perquè un director/a pugui plasmar-hi la seva motivació, el gènere que el mou i la forma en la qual necessita visualitzar-lo. Probablement és el format audiovisual més lliure. El que ens permet ser més autèntics i transmetre de la manera més pura.

És un format que el sector reconeix com a genuí i que, afortunadament, està sent cada cop més valorat per les productores i festivals que, per un costat, volem ajudar els directors i directores, i per un altre, descobrir nou talent.

No obstant això, aconseguir finançament comporta un sistema de paperassa i de puntuació digne d’un estudi en detall, en el qual equilibrar la part artística amb l’objectiva. A més, el finançament és sempre insuficient i només et permet cobrir els costos mínims per poder donar d’alta l’equip i negociar amb tots els proveïdors preus simbòlics.

Per descomptat, s’haurien de destinar més recursos per tirar endavant aquestes històries, però també es podria estudiar quina part d’aquests recursos es destinen a la difusió fora dels circuits de festivals. La qualitat narrativa i visual de moltes d’aquestes produccions està a l’altura de les millors sales. Malgrat això, fins i tot per a les persones més cinèfiles, el curtmetratge és un autèntic desconegut. Poques sales tenen circuits de curtmetratges, i gairebé no es coneixen. Afortunadament, la sensació és que cada vegada més algunes plataformes donen suport al format i el gran consumidor té accés a alguns d’aquests regals que ens fan els directors i directores emergents de tot el món.