Al fil de l’èxit de públic i del reconeixement artístic internacional obtingut per la pel·lícula Alcarràs, de la directora catalana Carla Simón, crec oportú compartir algunes reflexions sobre la importància de la producció audiovisual nacional per a la cultura, la identitat i la prosperitat del país.
Al nostre país existeix una pedrera de talent creatiu, que necessita de suport institucional i privat per donar a conèixer al món les seves obres. La cultura és riquesa en tots els sentits, i un país que deixa de creure en el seu talent autòcton i ho fia tot a la producció externa corre el risc de perdre les seves arrels culturals i la identitat.
El cas d’Alcarràs, entre molts altres, és exemplaritzant en aquest sentit: allò local acaba sent el més universal, i la millor manera de comunicar una manera de ser i estar en el món.
Tot això ve a col·lació perquè aquests dies s’estan debatent reformes legislatives importants en l’àmbit audiovisual que, al meu entendre, haurien de posar l’accent i facilitar l’eclosió de la producció audiovisual nacional, com una aposta de futur, cultural però també econòmica, generadora de beneficis socials i llocs de feina.
Convé tenir la mirada llarga, abraçar el que ve de fora, però sense deixar de donar suport a l’energia creativa pròpia. Conjugar aquests dos interessos és tot un repte per al legislador, que faria bé d’escoltar amb atenció les diferents parts interessades. Ens hi va molt en això i hi som a temps. En aquest sentit, em consta que PROA realitza una tasca constant i ingent en benefici de tot el sector cultural.
