PROA | ProDocs

El món espera

Article d’Eloi Aymerich, director i productor a Clack, per a l’InfoPROA del 30 de maig

Recordo l’escena com si fos ara. Fent una copa de vi cap al tard, al nucli antic de Toulouse. La Sandrine, la coproductora francesa, em va confirmar que a França es roden cada any més de mil llargmetratges. Que el CNC té recursos enormes. Línies de suport de tota mena. Jo somreia, amb la copa a la mà, impressionat pel catàleg de subvencions, programes i línies que dona el gran estat cultural europeu. Però per dins pensava que la meva història com a productor audiovisual català –com la de tot el meu gremi –s’havia caracteritzat no per les facilitats sinó per les limitacions i els sacrificis.

Malgrat el lideratge en inversió audiovisual que fa la Generalitat si ho comparem amb altres administracions autonòmiques de l’estat espanyol, no cal fer una enquesta rigorosa per detectar el que la totalitat de productores de casa nostra diuen: hi ha falta d’inversió audiovisual des de l’administració pública. Hi ha coll d’ampolla. I això ofega. Econòmicament. Però també simbòlicament. La precarietat que han de viure moltes companyes i companys és inadmissible en un país que es vanagloria d’estrenar Alcarràs a la Berlinale. Els èxits s’han de celebrar (només faltaria!), però no poden amagar les misèries dels que abandonen, dels mileuristes eterns o el fet que l’accés a fer cinema sovint es limiti majoritàriament a una classe social determinada.

Davant de la precarietat i el coll d’ampolla que vivim a Catalunya i Espanya, el món espera. Atrevir-se a visitar el Marché du Film del Festival de Cannes. Aventurar-se amb el Programa Ibermedia i acabar rodant a l’Equador, Colòmbia o Xile. Coescriure amb una productora portuguesa, croata o belga. La coproducció minoritària internacional o la recerca de socis europeus d’una talla i lògica editorial semblant a la teva estan deixant de ser coses que fins ara la majoria veiem exòtiques. És una necessitat. Oxigen per a la sang. Oxigen per a les noves històries. Tot i que costi sortir de la zona de confort. El món, allà fora, espera.