Sempre recordo la meva àvia, que tot sovint citava J.L. Borges referint-se a un tercer: “Li van tocar, com a tots els homes, mals temps en què viure”.
Sempre em va cridar l’atenció el tractament d’anul·lació del temps de Borges, i m’ajuda a pensar diferent.
No vam aprendre res? Segurament estàvem perduts sobre què fer, però el que és segur és que calia caminar exactament cap al costat oposat a una guerra. Hem de reaprendre a relacionar-nos amb el planeta (que no és nostre ni és un recurs), amb els altres éssers vius i amb nosaltres mateixos. Un entramat que cal aprendre a teixir i construir des d’un altre paradigma i que sabem bastant poc sobre com fer-ho.
Puc fer alguna cosa o només m’enfonso en la tristesa? Puc ajudar d’alguna manera a totes aquestes famílies? Què passarà amb aquests nens? Com posicionar-me enfront d’aquestes atrocitats? Com a membres del sector cultural, no hi ha res que puguem fer? Diverses organitzacions professionals estan organitzant-se per col·laborar d’una manera o d’una altra. Es demanen des de mantes fins a mitjans perquè es pugui documentar el que succeeix.
No tinc la més mínima idea de per on començar, però comparteixo els meus dubtes i temors, per si entre tots podem pensar com sumar-nos com l’associació que som.
Suposo que, com diu Borges, a la humanitat sempre li han tocat temps difícils, però pensem-nos des del lloc de l’acció per poder marcar la diferència.
