Aquí tenim molt talent i es fan produccions de gran qualitat que sovint viatgen arreu. Això es veu tan en el nostre cinema com en la nostra ficció televisiva. Tot i l’augment de costos dels últims anys, la relació que tenim de qualitat / preu en les nostres produccions encara ens permet ser molt competitius a nivell internacional. Sovint, però, necessitem tenir més recursos per poder fer projectes més ambiciosos i/o per poder-los bastir bé.
Amb el boom actual de les sèries, en els últims anys han nascut noves formes de finançament de les institucions públiques per apostar per projectes amb essència europea. L’ICEC i el MEDIA ja fa uns anys que ho fan i ara sembla que entrarà també Eurimages i, possiblement en un o dos anys, l’ICAA. Això ho hem de celebrar i viure de forma molt positiva perquè és un revulsiu molt important per a la indústria audiovisual.
I no només ho hem de celebrar els productors independents, ja que aquestes ajudes majoritàriament ens donen suport i ens reconeixen com a part del motor de la ficció televisiva i ens permeten tenir part de la IP, sinó també les televisions i les plataformes. Això ens permet que, entre tots plegats, fem ficcions que puguin ser més ambicioses i amb més possibilitats de ser exportades.
Però totes aquestes ajudes tenen uns condicionants que hem de complir si hi volem tenir-hi accés. Aquestes noves vies de finançament obliguen majoritàriament a tenir més d’un emissor en el projecte i a buscar equilibris entre ells, sobretot quan no hi ha una limitació territorial. Les ajudes europees, a més a més, exigeixen projectes dissenyats amb coproducció de països de la Unió Europea i limiten la temporalitat dels drets.
Hem de lluitar perquè s’entengui que es pot treballar de forma conjunta fent, per exemple, sinergies de projectes creuats, sense demanar que tinguin característiques pròpies de cada realitat territorial dels emissors que hi participen. Aquest és un esforç que els hem de demanar a les nostres televisions i institucions. Segurament no tots els projectes entren en aquesta equació, però sí els que volen tenir capacitat internacional.
Incorporant noves maneres de relacionar-nos, farem viable accedir a aquest nou finançament i potenciar el nostre talent. Només depèn de nosaltres transformar els condicionants en oportunitats.
