Christian Serrano, soci i productor executiu d’Atomic Beat Media

PROA | ProTV

Estem davant del retorn de Furor?

Article de Christian Serrano, soci i productor executiu d’Atomic Beat Media, per a l’InfoPROA del 27 de juny

Sembla que tornen els últims 90 i els primers 2000. TVE recupera Grand Prix. Telecinco torna a portar Allá tú a la graella. Tot fa pensar que també ressuscitarà Gran Hermano. De nou, Antonio Hidalgo formarà parella amb Ana Rosa Quintana a les tardes. Torna (un cop més) OT, ara a Amazon. I fins i tot Twitch, que tampoc existia llavors, recupera per a la plataforma una versió digital del mític i durant dècades transversal Un, dos, tres, de la mà de l’streamer TheGrefg, fet que dona continuïtat al camí iniciat per Ibai Llanos quan va recuperar Ramón García per fer el Cap d’Any passat.

No fa gaire que aquesta tendència la vivíem amb els 80, això si, des d’un vessant més creatiu. Vull dir que no és el mateix fer un reboot de Poltergeist o d’ET que fer Stranger Things. Amb els 80 vàrem fer una revisió o adaptació de la cultura popular que hi havia. En canvi, amb els 90 i 2000 estem tendint a recuperar els formats tal qual. Pot ser que es reinterpretin o s’adaptin al temps que vivim, però la marca i l’essència es manté.

Observo que hi ha certs aspectes paradoxals en aquesta tendència. D’un cantó està la sensació que ens trobem davant d’una crisi creativa que no només afecta la televisió, sinó també la música, les lletres i les arts en general. Això ha provocat una onada conservadora enorme entre les directives de les cadenes, que sovint prefereixen comprar un format forà contrastat que apostar per una nova idea autòctona. Tenim un dels formats més exitosos de la televisió creats a casa (Operación Triunfo) i alhora el que fem amb els grans formats és comprar fora.

D’altra banda, també trobo curiós que estiguem davant d’un cicle de retorn d’elements dels 90 i els 2000 en aquesta era de correcció política i conservadorisme social i televisiu. Contradicció que segur notarem en el nou Grand Prix o en l’Un, dos, tres online. Pel bé de la creativitat televisiva del país, espero que aquest escenari no creixi més (no em vull imaginar un Furor revisited) i que les cadenes i productores recuperem l’esperit creatiu que va fer gran la nostra televisió.