Ja fa uns dies de l’edició 2024 del DocsBarcelona. Aquest article, però, no és per fer-ne balanç, ja que em caldria més espai, sinó per reflexionar sobre la nostra participació com a productors associats. Per començar, cal dir que podem estar molt contents de la nostra participació en la que vol ser la gran cita del documental del sud d’Europa. Tant pel que fa als actes més lúdics com els més formals.
Comencem per la gresca. La festa organitzada per l’associació va ser un dels punts àlgids del festival, tothom hi era: productors, distribuïdors, comissioning editors, directors, representants d’institucions, etc. Són aquells moments màgics que serveixen per fer xarxa i gaudir de la comunitat documentalera en un ambient relaxat. Per cert, crec que és el moment idoni per entregar els premis de l’associació, però aquest és un altre debat. Tornant al que volia dir, un 10 per als organitzadors de la festa, començant per la Raquel.
Sobre els actes més formals, també crec que podem estar molt orgullosos de la feina feta. Per al Catalan Forum vam aconseguir reunir els responsables de les empreses, públiques i privades, i amb seu a Catalunya, que aposten pel documental: 3Cat, TVE-Sant Cugat, XAL, Caixaforum+ i Filmin. La xerrada va ser molt interessant i vam poder fer les preguntes que calia. La llàstima va ser veure com l’auditori no estava ni mig ple, i això em va preocupar. Com pot ser que tenint aquests ponents no hi hagi prou interès entre els productors catalans per omplir tots els seients de públic?
Les causes poden ser múltiples i tenir diversos responsables (ProDocs, DocsBarcelona…). Ara bé, com a productors de documentals associats a ProDocs, crec que ens fem un mal favor quan davant d’aquests ponents no entenem la importància d’omplir tot l’auditori i fer una demostració de força de l’entitat. Estic segur que tothom té clar que la unió fa la força, per això existeix ProDocs, però crec que de vegades caldria fer un pas més per fer visible aquesta força, i el Catalan Forum era una d’aquestes oportunitats.
Però no patiu (o sí); tal com anem, segur que en vindran més, i per aquestes batalles és obvi que les perdrem totes si cadascú fa la guerra pel seu compte i no entén la importància d’anar units i demostrar que som molts empenyent amb uns mateixos objectius. La festa no cal dir que la tenim molt clara, ara ens falta acabar de tenir clara la lluita.
