Entrar a la junta de ProDocs ha estat una constatació que hi ha persones que fa molts anys treballen per una indústria del documental justa, inclusiva, menys precària i de qualitat. També he descobert que, malgrat moltes derrotes, hi ha victòries. Per això vull començar celebrant les victòries de la junta prèvia: la convocatòria única de l’ICEC per a documentals i les ajudes del GAC per a documental. Aquestes fites no es fan soles, sinó gràcies a associacions com ProDocs que treballen per aconseguir millores en la nostra indústria. Gràcies!
Tanmateix, és important abordar l’estat actual del documental independent o de creació, que considero en perill d’extinció. Si treballes en documentals independents, ja ho saps. Però molts col·legues, executius i responsables polítics fora de la comunitat dels documentals independents no són conscients de la crisi que s’està desenvolupant entre nosaltres. D’alguna manera, és comprensible. Malgrat els esforços repetits per exposar l’”època daurada del documental” com l’era corporativa dels true crime i els documentals de celebritats, l’èxit de l’extrem comercial de l’espectre, tot i ser benvingut en molts aspectes, ha fomentat la idea errònia que tot l’ecosistema del documental està prosperant. No és així.
Els documentals a l’extrem independent de l’espectre – films creatius, observacionals, centrats en personatges, films que sorgeixen fora de l’encàrrec d’un comissionat o que exploren qüestions polítiques o culturals difícils però vitals – són cada vegada més difícils de realitzar. El finançament per a la producció de documentals independents és crònicament baix i el suport per a una bona distribució i exhibició és inexistent. Mantenir carreres en aquestes condicions és gairebé impossible excepte per a uns pocs privilegiats, cosa que té implicacions directes per al benestar dels cineastes i per la devastadora manca de diversitat del sector dels documentals.
Malgrat aquestes i altres barreres, els documentalistes espanyols continuen trobant maneres de fer films vitals, però les probabilitats estan en contra nostra i empitjoren. És crucial recordar que no som una indústria local, sinó global. Festivals com Berlinale, Cannes o IDFA no només donen prestigi a les pel·lícules i faciliten la seva distribució, sinó que també contribueixen al prestigi del país. No obstant això, competim amb altres països que disposen de pressupostos molt més elevats, permetent-los més temps per desenvolupar els seus projectes documentals, fet imprescindible en molts projectes.
També crec que és important recordar que l’èxit d’un documental depèn de múltiples factors imprevistos. Els algoritmes no poden preveure-ho tot, i el factor sorpresa segueix sent crucial per als documentals exitosos. Així ho demostra el fet que darrerament les plataformes hagin començat a retallar films en producció, perdent diners, perquè no poden preveure totalment què funcionarà i què no. Entre 2020 i agost de 2023, Netflix va cancel·lar un 10,2% del seu contingut original segons Variety Intelligence Platform i Luminate. Altres serveis de streaming, com Walt Disney i Warner Bros Discovery, també han implementat retallades similars recentment.
Així doncs, instem els finançadors, especialment 3Cat i RTVE, a adoptar una perspectiva global i a prendre riscos. No podem conformar-nos només a seguir les modes actuals, ja que això ens deixa contínuament enrere.
Necessitem documentals independents. La seva capacitat de desafiar les nostres suposicions i ajudar-nos a entendre el passat, el present i el futur del món és vital per a la nostra cultura i democràcia. El documental creatiu és una part essencial del panorama cinematogràfic independent, i és únic, distintiu i requereix suport especialitzat.
