La setmana passada PROA va anunciar el guanyador del programa de Creixement Empresarial. Vull felicitar la Carlota Pou i l’estudi Kimchi per guanyar-lo. Quan em van trucar per preguntar-me si volia fer la tutoria del seu projecte, no vaig dubtar ni un segon a dir el “Sí, vull” (sense anell). Ella en sap moltíssim i ho fa fantàsticament bé, però li donaré la mà i sumarem. L’acompanyaré durant un any i li explicaré el poc o molt que he après en aquesta “cosa” que en diuen “internacionalització”. L’ouuu iea.
El meu article havia de parlar d’aquest programa de Creixement Empresarial de PROA, però crec que em ve més de gust parlar d’un altre concepte: el de donar la mà. Però no com a salutació que s’ha instal·lat després de l’etapa COVID. Donar la mà per felicitar, per reconèixer; donar la mà per ajudar o compartir professionalment. Hi ha moltes maneres de fer-ho i totes són necessàries. Trobo que es felicita poc.
Admirar els meus companys de professió em fa créixer com a professional. I crec que felicitar-vos per la feina que feu, ajudar-vos (si es pot o us deixeu) o compartir “contactes” també em fa millor professional.
Un exemple recent: acabem de viure el primer congrés d’animació Europeu (Animar_BCN) i he viscut una “encaixada” de mà gegant entre tots els implicats en el sector de l’animació. Però d’això que en parlin l’Iván Agenjo o la Mar Sáez Pedrero, que han fet una feina meravellosa per organitzar-ho, i això mereixeria un article sencer a part.
Sí, donar-se la mà és útil i necessari.
No sé si el concepte és molt femení, però us convido a tots i a totes (i a totis) a donar-vos la mà: a felicitar la feina dels vostres companys, a ajudar, a acompanyar en aquest difícil procés de la producció audiovisual (sigui animació o cinema o documental o tot alhora). Jo ho faig sempre que puc.
I després de totes aquestes paraules, crec que només em queda felicitar el Nadal, perquè diria que m’he posat nadalenca sense voler. Bon Nadal i gràcies… i felicitats.
