Han estat vuit anys a la Junta de PROA, els tres darrers com a president. Mai hauria pensat com d’exigent podia ser el càrrec, però al mateix temps com n’és de gratificant i encoratjador poder defensar els interessos dels nostres associats i assolir els reptes i objectius marcats.
Quan assumí la presidència, les reunions les fèiem de manera virtual i continuava vigent l’obligatorietat de l’ús de la mascareta. Només fa tres anys d’això, però sembla que faci molt més temps. Però en aquest període les hem vist de tots colors. Llums i ombres. Plego, això no obstant, convençut que tenim un pes i una centralitat més important que no pas teníem quan accedí al càrrec.
PROA és respectada tant a Catalunya com a Espanya. Per no parlar de com som de determinants a Europa en el camp de l’animació, per exemple. Ens hem consolidat com un interlocutor de referència per a tots els agents de l’audiovisual, des d’Administracions a televisions i a partits polítics. Tothom en definitiva sap que no poden saltar-se PROA.
Lamento no haver aconseguit fer de PROA la veu única del territori català. Penso que ens aniria molt bé com a sector tenir una sola representació, però la nostra ma estesa no ha estat acceptada. Confio que algun dia es resolgui aquesta deficiència que no beneficia ningú. Malgrat tot som la veu majoritària indiscutiblement del sector.
Hem estat capaços de parir el congrés Animar i dur-lo a Barcelona. Hem participat amb més o menys fortuna en tots els processos legislatius que afecten el sector. Som presents en les redaccions de les bases dels ajuts públics. Batallem per garantir els recursos i exigir les bones praxis, denunciem quan toca i batallem quan cal. A la CCMA, per exemple, ho saben prou. PROA és des de divendres una Federació més unida i forta. Amb Ferran Cera al capdavant estic convençut que s’assoliran molts dels objectius previstos per aquest 2024. Molta sort, Ferran, que de talent i energia no te’n falten!
Vull agrair al meu primer president a ProAnimats Tony Albert que em proposés per la Junta de PROA vuit anys enrere. I al seu relleu, Ivan Agenjo, que m’hi va ratificar. Un especial record per al meu antecessor, Raimon Masllorens, que va fer-me confiança i em va guiar pels delicats cables del funambulisme polític, tant intern com extern. A tots els membres de les diferents juntes que m’han acompanyat aquest temps i que en dues eleccions consecutives em van votar president per unanimitat. Plego essent el membre més veterà dels que formem l’actual Junta, i això també és un senyal que cal que bufin nous vents.
No puc deixar d’agrair la feinada que fan entre bambolines la directora general Montserrat Bou i la Mar Saez Pedrero, Cecilia Cardiello, Raquel Aragall i tots els membres de l’equip que ens han ajudat a fer de PROA una màquina de rellotgeria i molt sovint l’enveja del sector. Socis, quina sort que tenim de comptar-hi, amb elles!
Acabo adreçant-me a qui m’he degut aquests anys. Als socis. A tots i cadascun de les 7 associacions que formeu PROA. Ha estat un orgull parlar en nom vostre. Defensar els vostres interessos. Han intentat que em flectés manta vegades, però han fracassat, car m’he sentit fort i esperonat per més de dues-centes empreses d’upa, per qui sempre he lluitat perquè puguem treballar més i millor. Gràcies!
