PROA

Un viatge contracorrent

Article de Daniel Padró, cap de desenvolupament de projectes de Rodar y Rodar, per a l’InfoPROA del 12 d’abril

Si hagués de fer una anàlisi sobre la situació actual, diria que és un bon moment per a l’audiovisual, però no tant per al cinema. De la mateixa manera, és un bon moment per al sector, però no per al productor independent.

Produir pel·lícules s’està convertint en un viatge costa amunt i a contracorrent. Gràcies a les plataformes, tenim més vies de finançament. Semblaven els salvadors del sector, però des de la seva posició de força, el seu interès de vegades va en contra dels del productor independent. Els canals paguen menys per drets d’emissió, les subvencions són carreres d’obstacles cada cop més complexes. Per als tècnics és un moment dolç (per fi!), però això vol dir que els costos de personal van pujant.

Per no parlar de la taquilla, que era una mica el nostre incentiu, i ara és un àmbit que està en decadència. I, per a més inri, tenim un públic nacional que detesta el seu cinema.

Cada cop que surt un dels nostres tràilers, els comentaris de l’estil “que dolent és el cinema espanyol” són una constant. Al final del dia, tenim la sensació de remar contra tota una sèrie d’obstacles, entre els quals s’inclou el menyspreu del nostre públic.

Han canviat els hàbits de consum. S’està perdent part de la màgia que ens va enamorar del cinema; les tertúlies i els debats després de la projecció han donat pas a un consum massiu d’un producte que s’oblida amb la mateixa velocitat en la qual es consumeix. És simptomàtic del nou paradigma que el fet més memorable de la passada gala dels Oscars sigui la bufetada de Will Smith, i que el públic ni coneixia l’existència de la peli guanyadora fins la mateixa nit dels guardons.

I sovint surt la temptació d’abandonar, però sobre aquesta idea sobrevola l’ombra dels èxits aconseguits, de les batalles guanyades i de les perdudes. Al final el que fem els productors és ensumar el talent i trobar l’ànima en aquest laberint de bojos ple d’egos, proveïdors, bancs i burocràcia.

El cinema com a negoci mai ha estat fàcil. Al final del dia, ens hi adaptarem, com sempre hem fet.