En l’última dècada hem avançat de manera espectacular en matèria de drets, i la cultura ha estat una de les grans impulsores d’aquest progrés. Però tinc la sensació que, com a societat, hem deixat de banda un tema crucial: la violència. En un món que sembla conduït per un pilot entusiasta i una mica esbojarrat, accelerant sense fre cap al precipici, potser hauríem de frenar un moment i replantejar-nos l’excés de continguts audiovisuals violents.
Es dedica una energia immensa a crear entreteniment basat en la violència. Els adults en som grans consumidors i, cada cop més, reclamem històries encara més extremes. Si teniu infants a casa, segurament us ha passat el mateix que a mi: intentar trobar algun contingut lliure de violència per veure en família pot ser una tasca sorprenentment difícil. Molts difusors ofereixen un catàleg on pràcticament no hi ha alternatives.
Aquesta tendència també s’ha traslladat a l’entreteniment infantil. És habitual veure personatges infantils immersos en guerres, situacions de vida o mort i batalles salvatges, empunyant espases desproporcionadament grans. Això no seria tan preocupant si visquéssim en un món pacífic i idíl·lic, però segons Nacions Unides, el 2024 ha estat un dels pitjors anys per als infants en zones de conflicte des de la Segona Guerra Mundial.
El contingut infantil gaudeix d’una potència inusual, arriba a tots els racons del planeta, i es dona la paradoxa que la mateixa sèrie o pel·lícula pot ser visionada per infants que viuen en una realitat distòpica i, alhora, pels fills i filles dels qui la provoquen. És evident que l’entreteniment és necessari, però també tenim la responsabilitat de transmetre valors i crear personatges amb els quals els infants es puguin identificar i inspirar-se. Com a productors, el repte és cada cop més gran i ens obliga a pensar molt bé en quins projectes ens endinsem, ja que el finançament i l’execució d’aquests són processos molt llargs, i amb el context mundial actual sembla que no disposem de gaire temps.
Els infants són el nostre futur com a humanitat i, si volem un món menys violent, potser hem de començar a apartar-la de les nostres pantalles.
