La foto. Més de 100 persones sota un arbre de Nadal, 25 països europeus representats. Com hem arribat fins aquí? Sembla que fos ahir quan des de ProAnimats ens vam inventar un congrés per unir totes les veus de la indústria europea de l’animació i la Mar Sáez Pedrero va agafar el volant. “Esteu bojos. A ningú li interessa”, ens van dir. “És massa feina”. Com si no estiguéssim acostumats a dedicar-hi hores de la nostra vida.
Darrere de la foto, cinc taules de treball amb inversors, fons públics, televisions i representants d’associacions d’empreses distribuïdores, productores… debatent i creant escenaris nous de futur per poder treballar plegats. 85 persones d’arreu d’Europa han vingut expressament a veure a aquests bojos i portar propostes concretes per al sector. I també a veure Barcelona, no ens enganyem, que un sopar amb vistes fabuloses de la ciutat o una visita al Palau de la Música bé valen tres dies de feina! Fins i tot l’alcalde ens regala l’encesa de llums de Nadal entremig. No es pot demanar més! Bé, sí, que l’Ajuntament de Barcelona pugui formar part plenament d’Animar la propera edició.
Tornem al tema: una associació oberta als socis no només els fa partícips del que passa, sinó que intenta crear escenaris de futur on la nostra feina pugui donar millors fruits. Si no, no surt a compte pagar la quota! No es tracta només de passar informació; el futur va d’això, de ser més forts junts, generar més aliances, més estratègies, més compenetració, més diàleg. Hi havia paraules que anaven sonant durant les jornades: reciprocitat, flexibilitat, cooperació… dites per productores, teles i també fons públics. Des de Screen Ireland a l’oficina cultural de cinema de Xipre, passant per TV3 o per la representant de les productores noruegues.
Què ens uneix? Tots patim les mateixes incerteses i tots volem el millor per al sector. Però és bo reconèixer-te en els ulls dels altres i veure que un polonès pot tenir les mateixes dificultats que tu per poder fer un llarg o una sèrie. I tots seiem a la mateixa taula per fer propostes de millora no només local, sinó global: compartides, estudiades, amb estratègia. Perquè si canvia alguna cosa a Europa, canviï per a tots i ens faci més forts.
I si a sobre l’organització és impecable i així ho reconeix tothom, no podem més que alegrar-nos de la feina ben feta. Gràcies, Mar, Cecilia, Pau; gràcies, ICEC i ICEX, i gràcies a tots els que heu posat el vostre granet de sorra.
