Sembla mentida, però ja complirem el primer quart de segle. Un quart de segle marcat pels nous canals de distribució, tant de contingut creatiu com d’informació. Els joves creadors ja pensen en formats diferents, tant en la forma com en el fons. Els sistemes de distribució i publicitat tradicionals mostren signes clars d’esgotament, i aquesta tempesta perfecta sorprèn les productores més clàssiques amb el pas canviat. El repte és entendre no només el què, sinó el com.
Als petits productors se’ns presenta una finestra d’oportunitat amb els nous canals. YouTube, TikTok o Instagram són eines poderoses però molt opaques. És difícil “aprendre-les” perquè no hi ha cap manual, cap mapa que ens permeti establir un full de ruta ben definit, i el canvi en els seus famosos algorismes és constant. És un entorn optimitzat per a la creació individual, però presenta dificultats per a estructures de producció més convencionals.
És important que les empreses tecnològiques entenguin que facilitar a les productores un entorn més comprensible serà bo per a tothom.
D’altra banda, potser caldria pensar que entitats com PROA poguessin plantejar algun tipus d’assessoria molt concreta, dirigida al nostre sector, que permetés a les productores tenir a algú a qui recórrer de forma regular per solucionar els dubtes a l’hora de “pujar” els seus continguts a les noves plataformes. No cal entrar en el contingut, això queda al gust i ús de qui produeix, però sí que es podria ajudar a posicionar aquests continguts, que al cap i a la fi és el que necessitem. Després el públic, sobirà com sempre, dictarà sentència.
