Recordo les paraules de la meva àvia retronant a la meva ment com un ressò distant: “Un dia passa lent i un any passa volant”. Aquestes paraules, que acostumaven a sonar com a simples consells de vida, ara adquireixen un significat profund i dolorosament precís.
El passat 11 d’abril va marcar una fita significativa a la meva trajectòria amb Proanimats. La junta ordinària, aquell ritual semestral que solia ser un esdeveniment de tràmits rutinaris, de trobades amb els companys coproductors, de xafarderismes pròpies de la indústria, aquesta vegada va ressonar amb una solemnitat particular. A l’ordre del dia, es van anunciar els nous nomenaments i responsables que donaran forma al futur de la nostra associació. Deu anys. Una dècada sencera m’he dedicat a aquesta causa, sis ocupant el càrrec de president i quatre més com a secretari. Deu anys que han transcorregut com un sospir al vent, com deia l’àvia.
És difícil no sentir un nus a la gola en adonar-me que ha arribat el moment de cedir el timó. La nova generació de productors d’animació espera impacient, a punt per prendre el relleu. És hora de fer un pas al costat, de retirar-me a la rereguarda i permetre que el cicle natural segueixi el seu curs.
Aquests deu anys han estat un remolí d’activitats, de reunions interminables amb els responsables de les televisions, amb representants d’organismes públics i privats, amb institucions, associacions, partits polítics i tants altres actors en aquest escenari complex. Cada trobada, cada negociació, cada projecte han estat una muntanya russa d’emocions. Ha estat una experiència que m’ha desafiat i també m’ha enriquit.
Però ara, mentre miro enrere, m’embarga una sensació agredolça. M’acomiado d’una etapa de la meva vida que ha estat fonamental en el meu desenvolupament personal i professional. Deixo enrere moments de triomf i frustració, d’alegria i desafiaments. Però també m’acomiado amb l’esperança que tot allò que s’ha sembrat durant aquests anys floreixi en mans d’aquells que ara prenen la batuta.
Desitjo a la nova junta tota la sort del món. Tenen davant seu grans desafiaments per afrontar, com la revolució del contingut digital, la creació de noves narratives en un món saturat de contingut, la necessitat d’adaptació, d’aprenentatge continu i de bregar amb el famós algorisme i la IA.
Espero estar en el sector una dècada més, així que a la seva sencera disposició per al que puguin necessitar un veterà de l’animació. I amb un cor ple de gratitud i malenconia, m’acomiado d’aquesta fase de la meva vida, sabent que encara que els anys passin volant, els records i les experiències perduraran per sempre.
