Com a la cançó, el documental avança un pasito palante (María) y un pasito patrás, en un bucle que no sembla tenir sortida. Mentre canvien els hàbits i puja el consum a les plataformes OTT, el gènere es transforma sense que les cadenes de televisió que li donen suport augmentin les seves inversions, les finestres d’exhibició (això és especialment greu en el cas de TVE) i, sobretot, els models de contractació.
Ans al contrari, l’obertura de noves plataformes, i sobretot la de 3Cat, no ha vingut acompanyada d’una reflexió al respecte, sinó d’una cursa creixent per la monopolització de drets sense compensació econòmica ni cap respecte de la propietat intel·lectual. És una competència salvatge on els productors (oh, sorpresa) acabem pagant els plats trencats com de costum. Aquesta dinàmica no es produiria si els productors féssim resistència, com passa en països més avançats del nostre entorn.
Per tot això, a ProDocs ens hem dotat d’un nou pla estratègic per guiar els passos d’aquesta junta i de les futures en el període 2023-2026. És un document que identifica quatre àrees de treball: accions de coneixement del sector (saber qui som, què fem, quant i qui inverteix en documentals, com es fa a altres països), enfortiment (línies de finançament, contractes, finestres d’exhibició), visibilització (comunicació i xarxes) i formació.
Les pròximes setmanes presentarem aquest document a les institucions i anirem desplegant-lo en funció dels recursos i les mans disponibles, però ara més que mai necessitem mobilització per cridar ben fort que així no anem gens bé i que ens fa falta unió per desplegar els nostres propis espais d’acció definits al pla estratègic.
