Una de les recomanacions del congrés Animar 2023 va ser atendre la necessitat imperiosa d’una alfabetització financera dels productors d’animació per aprendre a pensar i comunicar-se en el mateix idioma que els inversors potencials dels seus projectes o empreses, així com aplicar en les seves companyies la disciplina de govern corporatiu necessària per fer-les “invertibles”.
Això és imperatiu en l’escenari actual, cada vegada més polaritzat, en el qual macrogrups d’empreses audiovisuals conviuen (i competeixen!) amb microempreses productores. Corregir aquest desequilibri necessita de productors emprenedors que superin la figura del “grantrepreneur” (qui només entén el món a través de les ajudes).
La Comissió Europea i el programa MEDIA també s’estan plantejant com millorar la formació per al sector de l’entreteniment, amb una certa alarma per la frustració manifesta d’alguns professionals del cinema. La necessitat va més enllà dels productors i incumbeix a tothom qui treballa en la cadena de valor de l’audiovisual.
El repte? Actualitzar l’oferta formativa de manera prou àgil, en un temps en què les tecnologies avancen una barbaritat, creant noves necessitats constantment. El mer exercici de portar el compte de les competències necessàries a cada indústria ja té tela! Saben vostès el que és un realitzador virtual? I un Chief Metaverse Officer?
Els productors d’animació, com els estudis de jocs, coneixem de primera mà l’impacte de la innovació tecnològica perpètua. Necessitem una guia de competències de l’animació comuna a escala europea. Com a inspiració, val la pena donar un cop d’ull a la guia de competències per a la indústria del videojoc creada per educadors i professionals a Finlàndia.
En el futur, la formació de professionals de l’animació a l’estil europeu ha de ser àgil i participativa. Ha d’integrar als joves (dels quals es pot aprendre tant!). Ha d’instruir en tecnologia des d’una òptica humanista, incloent-hi conceptes generals d’Intel·ligència Artificial i no només aplicacions pràctiques. També ha de prioritzar les solucions de codi obert i les llibertats digitals per sobre del software propietari i els algorismes de “caixa negra” procedents de les corporacions. Ha d’ensenyar a pescar i no només donar peix.
