Fa un parell de setmanes, durant el Mercat Internacional de l’Audiovisual a Roma, vaig conèixer un hipnotitzador. Al principi vaig assumir que estava de conya i que simplement era un productor o distribuïdor fent broma sobre el seu estil de pitch i les seves habilitats de venda.
Però no. Me’l vaig tornar a creuar dos dies després i m’ho va confirmar. La notícia d’un cert actor mort en un rodatge, per pur estrès, va descobrir la vocació al meu nou amic, qui ara ofereix els seus serveis a les produccions, hipnotitzant, netejant el chakra i donant esplendor a la psique dels actors. Aquests necessiten com qui més malejar la seva pròpia personalitat, sentiments i la seva expressió. El desgast que això suposa s’ha de mantenir sota control!
Em vaig sentir molt ocurrent en suggerir al jove hipnotitzador que explorés la indústria de l’animació, on podria descobrir un filó, donat l’esforç dilatat que suposen les produccions i els seus altibaixos emocionals. Poc després vaig constatar que no era cap ocurrència.
Screen Ireland i Animation Ireland van publicar aquell mateix dijous un brillant informe de competències sobre l’animació que descriu les diverses tasques habituals de la indústria i que esmentava les competències de “desenvolupament personal” al costat de les competències “creatives”, “tècniques” o de “lideratge”. En la guia no vaig trobar una entrada per a “hipnotitzador”, però és clar que la preocupació pel benestar físic i mental dels professionals de l’animació és cada vegada més palpable, i la conversa sobre aquest, més estructurada.
Vull recordar a tots els meus col·legues productors que vetllin pels seus equips i que també recordin cuidar-se: desconnectar de tant en tant i activar zones del cervell no relacionades amb la producció i les seves tribulacions… per després tornar amb més força a produir!
